a
a
HomeMultimediaPremsaCATALUNYA, CAP A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA (La Vanguardia 06/07/2014)

CATALUNYA, CAP A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA (La Vanguardia 06/07/2014)

la-vanguardia-2014-07-06

Article original a La Vanguardia i reproduit al bloc del Col·lectiu Tesla

Catalunya ha de reduir la seva dependència dels combustibles fòssils, apostar per l’eficiència energètica i les renovables, dotar-se d’un ens regulador independent, d’un cos legal propi i d’una estructura empresarial adequada. 

 

El 9 de novembre tenim una fita democràtica: decidir què volem com a nació. Tanmateix, el legítim dret a decidir i a exercir com a nació va més enllà dels aspectes merament administratius. Un aspecte cabdal que determina el devenir de les nacions, la seva societat i la seva economia és com es proveeix d’energia. I aquí cal ser molt conscients de la disponibilitat de recursos primaris.

En aquest sentit Catalunya, si bé amb certes especificitats, no difereix de la resta dels països d’Europa. Som altament dependents dels combustibles fòssils i, alhora, no en disposem i, per tant, ens veiem abocats a comprar-ne. Aquesta dinàmica, consolidada i accentuada en les darreres dècades, ens obliga a abordar-ho sense dilació: el cost de la factura de la importació de productes i derivats petrolers s’ha disparat els darrers mesos, arribant quasi al 5% del PIB de l’economia catalana. Sense cap mena de dubte, la prioritat és reduir els nivells de dependència de les importacions de petroli, és a dir, descarbonitzar la societat i economia catalana. El nostre país es podria permetre importar certs recursos energètics si al mateix temps n’exportés d’altres produïts amb fonts renovables. El balanç és important per reduir al dependència al preu del recurs fòssil en el mercat internacional.

Per assolir-ho, cal seguir diferents estratègies, totes elles ja descrites en els documents de referència de la UE i que molts estats membres (no l’Estat espanyol) ja estan seguint. Concretament l’acord marc per l’any 2030 Framework for climate and energy polices 2030 (http://ec.europa.eu/clima/policies/2030/index_en.htm) i el full de ruta  Roadmap 2050 (www.roadmap2050.eu). Aquestes directrius incideixen en la necessitat d’incrementar de manera dràstica l’eficiència energètica en tota la cadena (generació d’energia, transport, distribució i consum), maximitzar la penetració d’energies renovables (recurs primari autòcton) i diversificar les fonts, apropar la generació als llocs de consum a partir de la generació distribuïda, modernitzar laxarxa de distribució i disposar d’uns nivells raonables d’interconnexió internacional. Totes aquestes mesures requereixen de la contribució tecnològica de les TIC, tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que es fusionen amb les pròpies de l’energia per conformar una veritable smart grid, o xarxa elèctrica intel·ligent.

El desenvolupament del conjunt d’aquestes mesures no depenen només d’aspectes tècnics. Ans al contrari, són sovint els aspectes no tecnològics els que poden catalitzar el ritme de la descarbonització. I aquí també hi hem d’intervenir. Són aspectes legals i regulatoris (per exemple, referent a la retribució de les activitats regulades com distribució o energies renovables, així com a la fixació  de preus), per la qual cosa serà necessari dotar-nos d’un cos legal propi harmonitzat amb les Directives europees i d’un ens regulador independent. També és fonamental una estructura empresarial adequada i oberta que eviti les posicions de domini en totes les baules de la cadena energètica (no es pot dominar alhora el mercat de generació i el de comercialització i esperar que el mercat actuï en lliure competència). La inversió necessària per la transició de model energètic no és menor i per això cal actuar ara abans que la dependència a les importacions llastrin encara més les finances del país. Caldrà, d’una banda, prioritzar inversions energètiques, d’altra, establir clarament la retribució de les diferents activitats regulades i, per les activitats liberalitzades,mecanismes eficients per la fixació de preus i, finalment, veure que l’estalvi associat a la reducció de les importacions es tradueix amb liquiditat per les empreses i famílies per afrontar la modernització del consum d’energia a través d’una fiscalitat adequada.

La definició del model energètic afectarà al conjunt de la societat i per tant és legítim i desitjable que s’estableixin mecanismes de participació, quan no només de lideratge, dels diferents agents en la definició i execució de la transició energètica (per afrontar aspectes com l’impacte en el territori de les infraestructures d’energies renovables i les xarxes de distribució elèctriques). Un debat fructífer que esdevingui també senyal d’identitat d’un país modern, democràtic i punter que circumscriu i integra la seva activitat socioeconòmica dins els límits dels ecosistemes que el sustenten.

El Col·lectiu Tesla pretén aportar la visió i criteri tècnic al procés i posar-ho a disposició del debat social en tot allò que tingui relació amb la política energètica i la transició de model. Les decisions que avui es prenen en l’àmbit energètic configuren el futur del país i, per tant, combinat amb un model a llarg termini, ens cal una capacitat d’execució a curt. Ni volem, ni podem desaprofitar l’oportunitat que s’obrirà després del 9 de Novembre, que no és més que la d’exercir el dret i el deure de treballar per un futur digne pel País.

@ColTesla

Què és el Col·lectiu Tesla?

Escrit per

Pep Salas, enginyer agrònom i Doctor per la UPC en transició energètica. Ha desenvolupat la seva activitat professional en el món de l'energia des de diferents vessants, tan tècnics, com socials i econòmics.

No hi ha comentaris

deixa un comentari