a
a
HomeTecnologiaTransformant el sector elèctric amb la dada del teu consum elèctric

Transformant el sector elèctric amb la dada del teu consum elèctric

Els darrers anys hem viscut canvis estructurals en mercats tradicionals i molt consolidats. En alguns casos es tractava d’activitats regulades i en d’altres de la indústria de productes i serveis. I en ambdós casos, amb unes empreses molt grans i consolidades al darrera. Des del mercat de les telecomunicacions i la telefonia, al de la música. I un llarg etcètera. Aquets canvi està arribant també al sector elèctric. En el sector energètic, però, la palanca del canvi no ve només d’una disrupció tecnològica (com ha sigut en els altres casos la disposició dels smart phones o de les impressores 3D), combinat amb un model de negoci revolucionari (sovint basat en l’economia del cost marginal zero), que també, sinó de la pressió social que va assolint poc a poc la massa crítica necessària a partir dels impactes successius i cada vegada de major magnitud de casos com el magatzem de gas Castor, els impactes de la política energètica amb el multimilionari dèficit tarifari, l’aturada de les energies renovables, la realitat creixent de la pobresa energètica o els impactes socials i ecològics dels combustibles fòssils i nuclears.

 

En aquest sentit, avui en dia ha aconseguit un ampli ressò “l’impost al sol” que vol aplicar-se a l’autoconsum d’energia i que no té cap lògica tècnica ni econòmica. Podran retardar-ho, però el canvi és irreversible. Tanmateix hi ha un altre aspecte de, com a mínim igual magnitud i transcendència, però que fins ara ha tingut menys ressò social: l’accés a les dades del consum elèctric per part del consumidor.

Hi ha un cos normatiu extens sobre el dret del consumidor a l’accés de la seva dada de consum. Les directives de la Unió Europea sobre la liberalització del mercat de l’electricitat i del gas (conegut com el Third Energy Package) es basen principalment en assegurar un increment en la transparència dels mercats per facilitar la lliure elecció del consumidor. I això s’aconsegueix, entre d’altres, en disposar lliurament la dada del consum elèctric per part del consumidor. Aquest debat és especialment pertinent en el context de substitució dels comptadors antics analògics pels nous digitals o smart meters. Procés que s’està implementant arreu i que a l’Estat espanyol ha de completar la totalitat dels quasi 25 milions de comptadors residencials inferiors a 15 kW de potència pel 2018. Si fins ara ja era important i un dret disposar de la dada mensual o bimensual, el potencial de tenir la corba horària del consum elèctric de casa nostra posa de relleu que és també una oportunitat perrebre serveis avançats d’eficiència energètica i econòmica. Aquest fet té la suficient potència com per canviar de manera disruptiva el mercat elèctric del sector residencial, donant peu a l’entrada de nous agents i canviant les regles comercials i models de negoci.

La qüestió és, doncs, com es pot portar a la pràctica aquest dret per part dels ciutadans. I aquí és on s’esmercen tot tipus d’argúcies, de vegades fins i tot amb interpel·lacions a aspectes tècnics que sorprenen en el context tecnològic de la societat actual, per evitar o, com a mínim limitar, la possibilitat d’exercir aquest dret. I, per descomptat, en allargar-ho tant com sigui possible.

De la recerca i la feina feta en els darrers anys destacaria que hi ha quatre factors claus per aquest canvi: la massa crítica per part dels ciutadans i les institucions; la figura del proveïdor de serveis que catalitzi la transició a partir de models de negoci viables i sostinguts en el temps; l’adequació de la regulació del sector elèctric, i; la disponibilitat tecnològica. Desgranem-los d’un a un, començant pel darrer.

La tecnologia està disponible. La captura de la senyal elèctrica i la seva comunicació forma part de l’estat de la tècnica des de fa anys. La complexitat que pot implicar fer-ho a gran escala i en temps real pel conjunt de quasi 25 milions de comptadors a tot l’Estat pot ser un repte tecnològic, però no gosaria de parlar de repte disruptiu. Mostra d’això és que actualment en algunes regions dels Estats Units, entre d’altres, aquesta és una pràctica generalitzada. I a l’Estat s’ha desenvolupat tecnologia (comunicant primer la dada mesurada en el comptador a través del propi cable elèctric fins a concentrar les dades a nivell de centre de transformació i, des d’allà amb fibra o satèl·lit fins a la companyia distribuïdora) que s’està utilitzant per tenir amb qualitat la dada horària de manera correcta i segura, independentment que després aquesta es comuniqui i es mostri en temps real o, com sembla que passarà, en 48 hores màxim de demora.

El segon escull és la regulació. Parlar del conjunt de lleis que afecten al sector elèctric en aquest Estat fa temps que és sinònim de lluites de poder i lobbies. Malauradament, i segurament per desgrat dels propis tècnics del cos regulador de la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència), no s’ha articulat un instrument neutre en el mercat (com passa en d’altres països com Dinamarca) que permeti harmonitzar i normalitzar les dades del consum elèctric i les posi en igualtat de condicions per part dels diferents agents. Això esdevé un fre a la implementació massiva d’aquests serveis, però tard o d’hora haurà d’avançar cap aquí.

El tercer aspecte és trobar models de negoci que funcionin i és important per poder objectivar i catalitzar les inversions necessàries que permetin la generalització d’aquests serveis. D’entre els agents involucrats parlaríem de les companyies elèctriques, d’altres empreses de serveis i de les start up de caràcter disruptiu. Dins les empreses del sector ja no té sentit parlar entre “les de sempre i les noves”, sinó entre les que volen avançar en donar serveis avançats als consumidors (com Electra CaldenseSom Energia o Hola Luz, entre d’altres) i les que s’enroquen en models antics i que cerquen rendibilitat a l’escalfor del BOE. Sens dubte les utilities elèctriques tenen una posició d’avantatge en adaptar-se i liderar aquest canvi de model en el sector elèctric. Però no totes ho faran; D’altra banda, es detecta l’entrada de noves propostes en el sector provinent d’altres àmbits, com el de les telecomunicacions o el de consum massiu. Finalment, hi ha el dinamisme i la frescor de les empreses de recent creació, amb objectius trencadors i propostes de valor molt centrades en el consumidor. Tinc la sort de participar en una d’elles, ENERBYTE i de veure des de dintre les dificultats de fer-te un forat, de poder generar un flux de caixa positiu i d’aconseguir el finançament adequat per aquesta ambiciosa aventura. De fer propostes molt treballades a potencials clients que no entenen o rebutgen ves-a-saber-perquè. Però també de veure la il·lusió de generar impacte en un mercat com l’energètic i la creació i cohesió de l’equip al voltant d’aquest propòsit.

I finalment la massa crítica necessària. Començava aquesta reflexió amb la percepció social de final d’etapa en molts àmbits com el polític, el financer i també l’energètic després de molts anys de polítiques extractores de la gent normal i dels ecosistemes d’aquí i d’arreu. La participació regular en diferents entorns de divulgació, recerca i grups de treball en qüestions energètiques permeten prendre la temperatura a aquesta realitat i realment constanto que està incrementant de manera accelerada, en una situació de pre-ebullició a on els esdeveniments no evolucionaran de manera predictible. I mostra d’això és la proposta desacomplexada des d’alguns estaments públics. He tingut la sort de viure-ho en primera persona a la ciutat de Rubí amb el pioner projecte Rubí Brilla, un node molt important d’unió i connexió de gent d’orígens i sensibilitats diverses sobre la qüestió energètica. Però ara també amb dos projectes nous a la província de Gipuzkoa i a la capital del país, Barcelona.

Dins el projecte “Autosuficència” s’ofereix als ciutadans de Barcelona avaluar el potencial energètic del teulat de casa seva i un Assessor Energètic Virtual per permet carregar directament del sistema elèctric les dades dels ciutadans fent possible l’exercici del dret a la informació i a rebre un servei d’informació sobre un consum eficient i ús de les energies renovables.

ENERBYTE és el proveïdor tecnològic d’aquest servei que fa possible que els ciutadans puguin exercir el seu dret. De moment, accedint a la dada del seu consum mensual i, als 500 primers inscrits, instal·lant un dispositiu a dintre casa que permeti la captura de la corba de consum minut a minut. Però esperem que ben aviat puguem anar incorporant dades de la corba horària provinent dels comptadors digitals dins el desplegament que en fa l’empresa elèctrica distribuïdora.

Un parell de conclusions: els tres projectes impulsats per administracions públiques cobreixen un ampli espectre ideològic dels partits polítics respectius. Fet objectiu quela demanda de transparència del sector energètic està esdevenint un reclam transversal de tota la societat i ara cal difondre-ho per a que arribi als ciutadans i en fem ús; Una altra conclusió és que, malgrat totes les constriccions regulatòries i empresarials, el servei es pot oferir amb plenes garanties legals, de protecció de dades i simplicitat pel ciutadà de peu sense la intervenció necessària de cap empresa del sector elèctric.

Sens dubte, només un gra de sorra, però esperem que sigui un d’aquells que contribueixi a desencadenar evolucions de sistemes complexos com és el de la transformació del model energètic.

Ara només em queda convidar-te a que si ets veí de Barcelona o de Rubí t’apuntis com a ciutadà, que siguis dels primers si vols tenir gratuïtament el sistema de mesura a dins de casa i que difonguis la idea a d’altres veïns i veïnes.

Està a les nostres mans!

Escrit per

Pep Salas, enginyer agrònom i Doctor per la UPC en transició energètica. Ha desenvolupat la seva activitat professional en el món de l'energia des de diferents vessants, tan tècnics, com socials i econòmics.

No hi ha comentaris

deixa un comentari