a
a
HomeEconomiaPer què puja el rebut de la llum?

Per què puja el rebut de la llum?

screen-shot-2016-11-15-at-17-40-53

 

Veure video

 

El passat dijous 29 d’octubre va tenir lloc a El Punt-Avui Televisió un debat per desgranar els motius principals de per què el rebut de la llum no ha fet més que pujar a l’Estat durant els anys de la crisi (concretament, més del doble que la mitjana europea, segons han posat de manifest recents informes). Coordinats per Eduard Berraondo, hi van participar l’Anna Castelló (OCU-Catalunya), Santi Martínez (Director Estabanell), Carlota Pi (Co-fundadora Hola Luz), Pere Palacín(Director General Energia – Generalitat), Joan Vila (membre Comissió de PIMEC) i Pep Salas (Enerbyte). Desgranem a continuació els missatges claus que ens ajuden a entendre la situació i que serveixen també per saber què cal fer per posar-hi remei.

Temps estimat de lectura del resum: 4 minuts

 

 

 

Bloc I: estructura de la tarifa

Per començar en Pere Palacín (DG Energia – Generalitat) explica didàcticament que el preu que paguem es composa de tres grans partides: “el preu de l’energia com a tal (kWh) i que representa entre un 35 i un 40%; els peatges o costos regulats, que són un 45%; i el 22% restant que són els impostos” (…) “D’aquestes tres components, el que s’ha disparat fins a un 114% ha sigut el tram regulat, a on s’inclouen aspectes de política energètica, i representa prop de 18.000 Milions euros i que es descomponen, entre d’altres, amb 1.700M€ pel transport (gran xarxa 220kV, 440kV), 5.000M€ per xarxes de distribució, 7.000M€ ajudes a les renovables, 1.000M€ sistemes insulars, ajudes al carbó i 3.000M€ a cobrir el dèficit de tarifa”.

Davant d’aquesta realitat es va preguntar, retòricament, “si totes aquestes partides són reals i auditades” i, d’altra banda, “si el lloc on han d’imputar-se aquests costos són els “peatges” i, per tant, la factura”.

Dins d’aquest capítol va haver cert debat sobre si la part corresponent a l’energia, és a dir, de mercat, també ha pujat o no respecte altres mercats europeus. En Joan Vila (PIMEC Energia) va ser taxatiu en afirmar que “no és cert que el preu del pool sigui comparable perquè les primes a les renovables no es consideren en la part variable, sinó en la regulada”. En aquest sentit, rebla que “tenim un pes de renovables important i, per tant, assumim el cost de les primes, però, sorprenentment, no tenim la baixada del preu en el mercat diari que tots els països experimenten quan s’incrementa el percentatge de les renovables”.

Per posar xifres al què paguem, en Santi Martínez (Director d’Estabanell Energia) va explicar que “avui [dijous 29 octubre] a les 19.00 el preu al mercat era 5,7 cèntims per kWh, mentre que la factura final estarà al voltant dels 22 c€ (…) i això és així perquè es comencen a afegir conceptes com despeses del sistema, servei d’interrumpibilitat, càrrec per capacitat, finançament de l’operador del sistema (entre d’altres) de manera que s’arriba a l’11,3 cèntims, més del doble”.

I, en termes d’economia domèstica, en Pere explica que “de 120 euros d’un rebut, 53€ paguen la part regulada, 24€ són impostos i els 42€ restants corresponen al terme d’energia”. I una dada interessant introduïda en el debat que ajuda a entendre com funciona el mercat. De cada 100 euros de facturació, la comercialitzadora se’n queda entre 1,5 i 2 i la resta ho fa arribar a la distribuïdora qui, alhora, ho traspassa íntegrament al “sistema” per cobrir totes les despeses, entre elles, la pròpia retribució a la distribució que, com altres sectors, ha patit una retallada important en els darrers anys.

Bloc II: com podem estalviar

Durant bona part del debat es va estar parlant de com es pot reduir el cost de la factura. En aquest sentit, es va posar de relleu el fet que els darrers anys s’ha anat pujant el terme fixe de la factura, de manera que, com apunta en Santi, es fa menys atractiu l’estalvi. En aquest sentit, na Carlota (cofundadora de Hola Luz) aporta una dada concreta “si podem connectar la rentadora de casa a l’hora més barata del dia, només estem parlant de 6 cèntims d’euro”.

L’Anna (OCU Catalunya) va suggerir que “per saber si estem pagant correctament o no, podem anar a la web de la CNMC”. També va explicar altres queixes que reben “per la periodicitat en que s’emet la factura, les lectures estimades o, ara, amb preu horari”.

En aquest sentit, l’Anna explica que si tenim dubtes sobre si el comptador mesura be o no, hi ha l’opció, facilitada per la Generalitat, d’analitzar el comptador per part de l’Institut de Metrologia, refacturant en cas que es detectin desviacions que hagin generat factures errònies.

Sobre això en Santi posa de relleu que el fet és que la factura no s’entén perquè la conformació del preu no és transparent i que ara sigui en base horària tampoc ajuda a una millor comprensió. I, en qualsevol cas, na Carlota recorda que la contractació d’energia en el mercat lliure ofereix als ciutadans la possibilitat de triar la factura que més s’adapti a les seves necessitats.

Una conclusió general va ser, tanmateix, que tots els esforços en estalviar consum d’energia a casa tenen un impacte petit a l’hora de reduir el cost de la factura i que per tenir una reducció important caldria incidir en “reduir els costos regulats”. I això és així, apunta en Joan, per dos motius principals: “d’una banda, la pujada del cost de la connexió. Les elèctriques van veure que el consum baixa i llavors pugen el factor de potència; i, d’altra banda, s’altera el mercat diari de l’energia de manera que tenim un mercat trucat”.

Bloc III: Els comptadors digitals, ens ajuden a estalviar?

Un aspecte cabdal relacionat amb l’eficiència l’introdueix en Pep (cofundador d’Enerbyte) al parlar de la implementació dels comptadors digitals (que en Pere quantifica ja en un 40% del total de subministraments) i el fet que les dades puguin ajudar a entendre millor com es consumeix i, per tant, ajudar a l’estalvi. Tanmateix, però, en Pep posa de relleu que l’accés en temps quasi real a les dades és una quimera, que només es facilita la lectura de l’energia horària amb una setmana de retard i, com reforça en Joan i na Carlota, ni tan sols serveix per actuar bidireccionalment amb el ciutadà, quedant aquest paper d’interacció en mans de la companyia comercialitzadora. En Joan afegeix que “per ser veritablement intel·ligents, aquests comptadors caldria que actuessin automàticament, de manera que quan el preu arriba a X, apagui certs consums”. I na Carlota planteja l’opció de “fer servir la xarxa wifi de les cases per retornar les dades al client sobre una infraestructura al núvol”. Tanmateix, però en Santi posa de relleu l’impacte positiu que està tenint el desplegament dels comptadors digitals per incrementar el coneixement del distribuïdor de com funciona la xarxa i com s’està establint processos per facilitar la informació a l’usuari.

Aquesta realitat sobre els comptadors digitals, en Pep ho anomena “mínim impacte possible en la implementació d’un avanç tècnic” de manera que “solucions en el sector de les telecomunicacions o altres com el bancari, semblen impossibles de fer en el sector elèctric” i per entendre aquest fet , segons en Pere, hi ha un motiu de base i és el domini quasi total del sector en molt poques mans (concretament detalla que el 95% de la xarxa de distribució elèctrica a Catalunya està sota el control d’una sola companyia).

En qualsevol cas, i anant una mica més enllà del fet de tenir els comptadors digitals, en Pep puntualitza que per donar aquesta tipologia de serveis “cal que hi hagi un accés neutre a les dades”. I no oblidar que “el més important per a que generi impacte d’estalvi no és tant donar la dada tècnica (kW ó kWh), sinó traduir-la en informació fàcil d’entendre, perquè els ciutadans partim d’un coneixement molt bàsic de qüestions energètiques”.

Bloc IV: pobresa energètica

En Pep introdueix en el debat el fet que la pobresa energètica és una conseqüència directa de l’increment de la factura i que implica “una transferència de recursos des de les economies familiars a satisfer els serveis bàsics, en detriment del consum d’altres béns i serveis”. En Santi va més enllà i fa veure que “el client amb pobresa energètica (…) pateix realment misèria general i està abandonat pels serveis socials”. De manera que companyies arrelades al territori, han assumit aquest deute històricament. Des del punt de vista del govern, en Pere manifesta que “la Generalitat és la única administració de l’estat que ha legislat inspirant-se en la directiva europea sobre consumidor vulnerable, regulant la pobresa energètica i promovent la creació d’un fons per pagar les factures a les famílies que no poden”. Però que “ja hem vist com ens ho han portat al constitucional”.

Bloc V: el futur del sector

En Pep planteja durant el tram final que “estem abordant un sector estratègic com l’energia (…). Per tant no cal només “mantenir el sistema”, sinó modernitzar-lo. La confluència de telecomunicacions amb energia elèctrica és una necessitat i estem perdent l’oportunitat de fer les inversions necessàries per la transició energètica”. Afegeix que “si a això hi sumem que els nostres veïns sí que ho estan fent, estem perdent graus de competitivitat que se’ns girarà en contra en uns anys”. Posa d’exemple les barreres a l’autoconsum d’energia amb tecnologia solar fotovoltaica.

Carlota aprofundeix en aquest fet remarcant que “el que ve realment és una transformació radical del sector de l’energia. El futur serà solar, i la gran esperança és que, si bé a cops de BOE pots amagar la realitat, és impossible evitar que acabi passant”. En aquest sentit, en Pep afirma que “és ara, amb un escenari de petroli barat, quan cal activar al màxim les mesures de transició de model energètic.

Altres visions de futur que es comparteixen van en el sentit que apunta na Carlota sobre el fet que “el control del ciutadà sobre la seves factures de despesa arribarà de la mà de la domòtica ja que permetrà automatitzar tots els processos, com el Internet of Things”. Explica que aquest és un dels temes centrals que es tracte en esdeveniments internacionals com la setmana vinent a Viena [on es celebra la European Utility Week] i on en Pep comenta “que sí i que s’hi trobaran a Viena, ja que ells també hi assisteixen com expositors”. Però que “no hem d’oblidar el factor humà de canvi de comportament (…). Automatitzar el funcionament d’electrodomèstics i la gestió de la informació incrementa el consum energètic. Per tant cal una visió integral i pensar en posar els sensors i controls mínims i imprescindibles i considerar essencial el factor de comportament per començar la cultura de l’estalvi energètic. El kWh mes econòmic és el que assoleix un mateix en millorar hàbits”.

Bloc VI: Conclusió

La conclusió del debat va arribar ben d’hora al debat. En Joan va reclamar dir les coses pel seu nom: “les companyies elèctriques s’han quedat la puja del rebut. El consum ha baixat, però l’EBITDA de les companyies [UNESA] s’ha mantingut. Les companyies del sector energètic (com les de telecomunicacions i constructores) s’han apropiat dels esforços de la crisi”. I això és així, segons deixa entendre, per la convivència del sector polític. Concretament, afirma que “cal canviar al Ministre Soria que des del primer dia, amb el Reial Decret Llei de gener de 2012, ja va definir la seva política a favor de les grans companyies”. I na Carlota afegeix que la legislació del sector té com a objectiu “mantenir i conservar la matriu d’ingressos del sistema”. Per tant, per més que faci esforços per reduir la meva factura a casa, “no ho aconseguirem”.

Escrit per

Pep Salas, enginyer agrònom i Doctor per la UPC en transició energètica. Ha desenvolupat la seva activitat professional en el món de l'energia des de diferents vessants, tan tècnics, com socials i econòmics.

No hi ha comentaris

deixa un comentari