a
a
HomeSocietatSopar Tertúlia #4: El paper de les grans ciutats a la transició energètica

Sopar Tertúlia #4: El paper de les grans ciutats a la transició energètica

barcelona-666618_1920

El passat 14 de novembre va tenir lloc el quart sopar-tertúlia del grup Energia i Societat amb el títol “El paper de les grans ciutats a la transició energètica”. L’encarregat d’introduir el tema va ser en Vicente Guallart, qui va ser cofundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya i arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2011 i el 2015.

Una de les primeres idees que van quedar paleses va ser que l’arquitectura respon a la necessitat de la societat i s’adapta a la seva època. I avui en dia, aquest principi implica “autosuficiència”.

Tanmateix, la proposta ha de ser raonada i basar-se en números per, d’aquesta manera, poder respondre a la pregunta de si les nostres ciutats, per exemple Barcelona, pot produir-se tota l’energia que consumeix. I, si no és possible, entendre que aquesta visió ha d’esdevenir el “repte” a partir del qual es dissenyi un “pla” que acabi esdevenint un “projecte”. Per tant, en Vicente ens convida a fer un debat sobre quin impacte, cost, finançament, requeriment d’espai, entre d’altres, implica parlar “d’autosuficiència” i més en un context d’electrificació de l’economia que porta a convergir el diferents usos energètics (mobilitat, llars, etc.).

De manera complementària, va sortir el debat sobre la infraestructura i el control del sistema elèctric (generació, xarxa…), diferenciant entre “propietat” i “gestió” i que ens aboca, com ja passat en d’altres sopars-tertúlia, a posar el focus en la “regulació i competència”. Si Barcelona disposa de fibra òptica (informació) i dels carrers (mobilitat) ¿Podem avui, per exemple, construir una microxarxa elèctrica en un districte de fred i calor i esdevenir l’operador integral de la xarxa energètica? La resposta és “no” i això evidencia una mancança del model de funcionament actual del sector energètic, sobretot quan es fa evident que la tecnologia està disponible per avançar de manera molt més ferma cap a la descarbonització de les societats. I ja no només per models avançats com podria ser l’intercanvi d’energia entre consumidors (utilitzant tecnologies com block chain), sinó amb qüestions molt més senzilles com ara l’accés a les dades dels comptadors digitals que ens permetin conèixer consums d’energia i fluxos, i siguin la matèria prima per millorar la gestió de les ciutats.

El debat va anar evolucionant cap a aspectes més socials, com ara la pobresa energètica i els costos de la transició energètica. En Vicente va comentar diverses vegades que no estem parlant d’aspectes morals relacionats amb l’energia, sinó de qüestions pràctiques i operatives que cal encarar. Al capdavall, sembla ser més una qüestió de prioritats, de com es gestionen els diners i quina fiscalitat i taxes afecten al sector, fet que convida a processos participatius, com els referèndums a Alemanya, sobre la transició energètica i el rol de les ciutats.

Un altre aspecte que no va passar per alt va ser el rol de la innovació i com aquesta “ha de donar estatus” per poder-se escalar. I en aquest sentit, com empreses com Tesla poden jugar un paper clau de catalitzar el canvi, en temes com la mobilitat elèctrica, les bateries, noves solucions arquitectòniques (teules solars), entre d’altres que facin els edificis autosuficients i això mereixi el reconeixement social que es mereix.

El debat amb els assistents va ser prolífic i molt ric. Al voltant de la idea de la ciutat moderna, va haver-hi referències al concepte “ciutat-estat” i les seves implicacions socials i polítiques en un context com el d’avui. També quin són els límits de la ciutat, “On acaba?” i quina relació ha d’establir amb el medi rural (amb qui intercanvia energia, matèria, aliments, aigua, entre d’altres). Relacionat amb això, va haver-hi cert posicionament al voltant del projecte Metropolità basat en el principi de subsidiarietat i el d’interdependència entre territoris, més enllà dels límits administratius. També va haver debat al voltant del necessari canvi en el marc mental dels ciutadans per afrontar la transició energètica, si realment “la gent vol fer el canvi” (basat en la idea que “anem malament, però còmodes”) i, relacionat, la necessitat de lideratge per afrontar la transformació de les ciutats cap a la autosuficiència. I es que les ciutats són altament complexes i tenen la necessitat de gestionar-se sense escala per considerar tots els nivells que coexisteixen alhora.

Escrit per

Grup promotor de les tertúlies sobre "Energia i Societat", espais de debat sobre les implicacions socials, econòmiques, ecològiques, tecnològiques, entre d'altres, de la transició energètica a Catalunya. Mariano Marzo, Daniel Quer, Pep Salas.

No hi ha comentaris

deixa un comentari