a
a
HomeLegislacióTHE UTILITY OF THE FUTURE, resposta del MIT Energy Initiative a un sector en transició – Resum Sopar Tertúlia #9

THE UTILITY OF THE FUTURE, resposta del MIT Energy Initiative a un sector en transició – Resum Sopar Tertúlia #9

utility-of-the-future-cover

El passat 12 de juliol vam tenir el novè sopar-tertúlia amb el títol: THE UTILITY OF THE FUTURE, resposta del MIT Energy Initiative a un sector en transició amb el co-autor de l’estudi Dr. Tomás Gómez, director del Instituto de Investigación Tecnológica de la Universidad de Comillas.

L’ estudi ha tingut un fort impacte en el sector i, com puntualitza el ponent, no es tracta d’endevinar el futur, sinó de facilitar-lo. En un context de Transició Energètica cap a la descarbonització i amb opcions tecnològiques disruptives, es fa necessari un seguit de canvis del marc regulador amb urgència per adaptar el mercat. Uns canvis que, més enllà de les bondats o problemes dels mercats integrats verticalment o separats per activitats, han de possibilitar una igualtat d’oportunitats a cada tecnologia en funció dels seus preus i que inclogui les externalitats que generen. Aquesta és la primera conclusió i, pot ser, la més important.

Aquesta situació de canvi es dóna per combinació d’aspectes polítics, tecnològics, socials i de mercat. Políticament, les decisions en política energètica que incorporen els objectius de reducció d’emissions davant el canvi climàtic demanen canvis en l’estructura de generació i en tot el model energètic (es va posar d’exemple el model de Nova York). Tecnològicament, la reducció de costos de l’energia solar fotovoltaica (avui ja és la més competitiva a les subhastes a Sud Amèrica, per exemple) combinat amb el potencial de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació ens empenten cap a les Smart Grid o xarxes elèctriques intel·ligents. Socialment, els ciutadans optem ja a ser membres actius del sector elèctric, fins i tot esdevenint comunitats energètiques 100% renovables. I com el propi IEEE indica, hem de poder integrar les personal power plants.

Però, sens dubte, cal veure quins canvis de profunditat calen en el mercat elèctric a l’Estat. El sistema tarifari actual genera uns ingressos anuals de 32.000 M€, una xifra que pot dinamitzar el canvi. El preu de l’energia no és fixe, sinó que varia horàriament. Això esdevé una senyal de mercat a la demanda i també ofereix cobertura al mercat del consumidor actiu en donar-li, potencialment, un retorn econòmic a prendre mesures a favor de l’eficiència.

En aquest sentit, cal entendre que el consumidor paga, a través de la factura, el consum d’energia (kWh) i els costs regulats (entre d’altres, activitats que es desenvolupen en entorns de monopoli, com les xarxes, i molts aspectes de política energètica, com els ajuts a les energies renovables, el suport al carbó o el que han sigut els costos de transició a la competència o la moratòria nuclear). El sistema té moltes inversions realitzades, “costs enfonsats” en terminologia econòmica, que s’han de pagar. Per tant apareix una contradicció potencial: si prenem mesures d’eficiència, qui estalviarà: el consumidor? el sistema? És urgent una reforma tarifària que permeti que l’eficiència energètica afavoreixi alhora al consumidor i al conjunt del sistema elèctric. El cas extrem d’una mala regulació en aquest sentit portaria a una distorsió econòmica que podria derivar en el “grid deflection”, és a dir, el moment en que un consumidor decideix desconnectar-se del sistema i garantir-se amb recursos propis el subministrament energètic. I en sentit contrari, una mesura favorable podria ajudar a canviar el mercat. Per exemple, donar senyals locals de preus d’energia. “Quants mercats locals serien òptims?” És una pregunta que no té encara avui una resposta estudiada. Finalment, es va posar de relleu que el mercat majorista és massa curtplacista (mercat spot) i no dóna senyals que afavoreixen les inversions a llarg termini i que serien necessàries per la transició energètica. Com exemple, les decisions preses en fer créixer el parc de cicles combinats durant la primera dècada del 2000 i que avui genera greus impactes econòmics amb els “pagaments per capacitat”, esdevenint un llast per la viabilitat econòmica del sistema ja que treballen només 300 hores l’any. En un moment en el que el mercat ha canviat de manera inesperada a favor d’un futur renovable calen mercats a llarg termini per poder assegurar la rendibilitat a les inversions que, per definició, són a llarg termini.

Un altre dels canvis importantíssims en la realitat del sector energètic i a la que cal adaptar-se, és la flexibilitat de la demanda (per exemple, amb les bateries). Tanmateix, són opcions que no es promouen perquè no hi ha senyals de preus per part de l’Operador del sistema (Transport System Operator, TSO – REE). Al contrari, es protegeixen els preus per dalt (CAPS) davant l’alta volatilitat. No són mercats transparents.

En aquest context, algunes de les grans discussions avui a Europa són els “Mercats de capacitat” no per pagar els cicles combinats, sinó per tenir garantia de subministrament (mecanismes de hedging, o cobertura de mercat) o l’harmonització dels mecanismes de suport (com a les energies renovables).

Com a conclusió del sopar, i integrant també les múltiples aportacions dels contertulians, no hi ha dubte que l’entorn canvia ràpidament, sovint de manera incerta, i la regulació necessita adaptar-se: el consumidor actiu, les economies d’escala per adaptar les centrals distribuïdes davant les grans, els mercats locals, el model de governança (com per exemple, quin ha de ser el rol del Regulador), entre d’altres, formen part dels reptes a curt termini arreu. Un debat que no es pot aplaçar per poder fer la transició energètica.

 

Escrit per

Grup promotor de les tertúlies sobre "Energia i Societat", espais de debat sobre les implicacions socials, econòmiques, ecològiques, tecnològiques, entre d'altres, de la transició energètica a Catalunya. Mariano Marzo, Daniel Quer, Pep Salas.

No hi ha comentaris

deixa un comentari