a
a
HomeLegislacióAutoconsum compartit – Resum sopar tertúlia #10

Autoconsum compartit – Resum sopar tertúlia #10

El 20 de setembre de 2017 va tenir lloc el desè sopar tertúlia amb un tema molt actual: “l’autoconsum compartit”. I per fer-ho vam comptar amb dos convidats experts en la qüestió: en Daniel Pérez (Hola Luz) i amb na Irene Bartol (Prat&Rubí).

En Dani va començar aportant context sobre la transició energètica, concretament sobre l’evolució cap a un model descentralitzat i multilateral. Així, històricament el flux d’energia i de diners sempre era des del generador al consumidor. Posteriorment, durant la primera dècada del segle, va començar a obrir-se la participació dels consumidors com a productors d’energia (amb el RD 661, per exemple). D’aquí passem a un “model 3.0” que avança cap a la figura del prosumer, de manera que no només hi ha transferència d’energia i diners, sinó que també la capacitat d’autoconsumir l’energia generada. En aquesta evolució, l’autoconsum compartit esdevé el “cas 4.0” a on a més s’hi afegeix el caràcter multilateral de la generació, ja que una mateixa instal·lació de producció és compartida per diferents consumidors.

Aquesta evolució del mercat evolucionarà cap a l’agregació de recursos distribuïts, ja sigui de manera física o virtual. A nivell físic, podem incloure des de diferents propietaris en un mateix hort solar o, per la banda del consum, una unificació de comptadors a nivell d’edifici o una microxarxa a nivell de barri o comunitat local d’energia. Però l’agregació també pot ser virtual i, de fet, avui en dia ja és possible com a generació d’electricitat (via la figura del “representante de mercado ”) i en tant a consumidors (paper que fa la pròpia companyia comercialitzadora). El que no és possible és l’agregació de recursos per donar serveis de balancing al mercat, com pot ser la interrumpibilitat o regulació secundària amb bateries.

Fet el context, na Irene va aportar la precisió legal de la qüestió. En una sentència amb data 25 de maig, el TC anul·la per inconstitucional l’article 4.3 del RD 900/2015 [https://www.boe.es/boe/dias/2015/10/10/pdfs/BOE-A-2015-10927.pdf ] que estableix que “en cap cas un generador es podrà connectar a la xarxa interior de diversos consumidors” a petició de la Generalitat de Catalunya qui va portar davant l’alt tribunal el Reial Decret a l’entendre que envaïa les seves competències. El Constitucional ha estimat parcialment el conflicte positiu de competència interposat pel Govern. [http://www.rtve.es/contenidos/documentos/sentencia_constitucional_autoconsumo_electrico.pdf ] D’aquesta manera, el TC reconeix a les comunitats autònomes la possibilitat d’establir polítiques sobre autoconsum. La xarxa és “d’enllaç” (no de distribució i el consum és local.

D’aquesta manera, s’autoritza a fer autoconsum compartit, les CCAA estan autoritzades a regular-lo. Però malgrat aquesta porta oberta, encara falta definir aspectes com, per exemple, la interconnexió amb la xarxa de distribució, el sistema de mesura (comptadors), o els costos i implicacions en la recaptació d’ingressos del sistema via peatges. Per tant, malgrat el pas endavant, a la pràctica encara no s’ha avançat gaire.

En Dani puntualitza que el que ha fet el TC és un raonament competencial, malgrat també parla de continguts, com ara els NZEB (Near Zero Emissions Buildings). Per tant, en la seva opinió, i pendents que el Suprem faci pública la seva sentència [no coneguda en el dia del sopar], sembla clar que el RD d’autoconsum s’haurà de redefinir. “És moment de solucions per desenvolupar l’autoconsum compartit i no d’excuses per no fer-ho”, com s’ha fet a Rubí amb el primer cas pràctic. Cal veure com es resolt el tema de potència màxima de generació respecte la suma de potències de consum dels consumidors connectats, com s’afronta el pagament dels càrrecs entre els veïns, si s’arriba a un esquema elèctric estàndard i normalitzat o com es defineix el procés de legalització de les instal·lacions, entre d’altres.

Una vegada plantejat el debat, com en d’altres ocasions, les intervencions dels co-tertulians van ser enriquidores i complementàries aconseguint identificar els aspectes clau del present i futur de l’autoconsum. Per exemple, va sortir la qüestió de les “línies directes” les quals, d’acord amb el RD 1955/2000 [https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2000-24019] es pot connectar directament un generador amb un consumidor. I també un debat interessant sobre com es podria resoldre la interconnexió entre la generació i la xarxa d’enllaç. Però més enllà d’aquestes qüestions pràctiques, la majoria d’intervencions posaven en evidència que, com passa en d’altres aspectes del sector energètic, la qüestió no és tant de caràcter tècnic, sinó polític i del marc regulador. Hi ha una dissociació creixent entre la velocitat en la que es desenvolupa la tecnologia en un entorn global i les rigideses normatives d’un país concret, esdevenint un veritable fre a la transició energètica.

Així, no només la legislació Europea és més favorable al paper actiu del consumidor i promou la seva capacitat per participar en el mercat, sinó que també l’Estatut de Catalunya derogat donava a la Generalitat competències en matèria de distribució elèctrica i els propis Ajuntaments, sovint són molt ambiciosos en la promoció de l’autoconsum.

La segona gran barrera identificada és l’impacte sobre els ingressos del sistema. L’autoconsum en general, i en particular el compartit atès un percentatge d’energia autoconsumida major, implica una reducció de la recaptació de peatges a través del terme d’energia. Aquest fet, combinat amb el principi d’estabilitat pressupostària de la Llei del Sector Elèctric 24/2013 [https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2013-13645] en dificulta el seu desplegament. Hi ha cert consens que el que cal és una revisió de l’estructura de peatges (què es paga i qui ho paga), traient de la factura aquells càrrecs que no estan directament relacionats amb el subministrament elèctric i portant-ho a pressupostos generals i, d’altra banda, evitar que la major part d’ingressos vinguin per part del consumidor. Però una revisió integral pot portar anys i mentre això no passi, cal trobar la manera de flexibilitzar el RD 900/2015 per poder resoldre les qüestions pràctiques de l’autoconsum compartit i afavorir-ne el seu desenvolupament.

El sopar tertúlia sobre “autoconsum compartit” va esdevenir un debat sobre el marc legal del sector elèctric i com retribuir les activitats regulades: com assumim els costos entre el generadors i els consumidors? Què es paga a la factura i què caldria pagar des d’altres àmbits? I aquest és el veritable debat perquè condicionarà l’evolució del mercat dels propers anys amb qüestions com les relatives a l’agregació dels recursos energètics distribuïts i un paper més important del consumidor. Un debat social, polític, però de molt contingut legal. El Dret interacciona amb els reptes socials i polítics que ens planteja la transició energètica i cal para atenció especial.

Escrit per

Grup promotor de les tertúlies sobre "Energia i Societat", espais de debat sobre les implicacions socials, econòmiques, ecològiques, tecnològiques, entre d'altres, de la transició energètica a Catalunya. Mariano Marzo, Daniel Quer, Pep Salas.

Darrers comentari
  • Hola Pep,
    Primer que tot enhorabona per l´article, molt interessant.
    Estic d´acord amb les afirmacions que es fan sobre l´autoconsum compartit. Les comunitats de propietaris són una bona oportunitat per fer una gestió comú a nivell edifici, opció molt interessant ja que es pot accedir a una contractació en alta tensió i la part de potència es pot repartir proporcionalment entre els veïns.
    Fins ací segur no descobrixc res a ningú, però, coneixes algun cas d´èxit? M´agradaria saber com resoldre este tema per una nova promoció i per una comunitat existent.
    Seguim, salut.

deixa un comentari