a
a
HomeLectures d'aquí i d'allàResponsabilitat patrimonial per incendis originats a línies elèctriques – Lectures d’aquí i d’allà

Responsabilitat patrimonial per incendis originats a línies elèctriques – Lectures d’aquí i d’allà

El llegir allò que passa a d’altres indrets ens permet donar una mirada diferent a la nostra pròpia realitat. Aquesta entrada i les que seguiran pretenen això; aportar una visió del que fem o deixem de fer a casa nostra, a partir del que succeeix en altres latituds.També intentarem que les informacions tinguin a veure amb legislacions, vigents o en projecte; la seva aplicació i les controvèrsies que susciten davant dels tribunals de justícia o sistemes arbitrals, així com l’actuació dels organismes reguladors. Tot, en el context de la transició energètica que l’acció humana demanda i permet.

Dic que demanda perquè escric el sis d’agost de 2018, a Barcelona, al bell mig d’una setmana on les temperatures mínimes assoleixen records històrics. Fa uns pocs dies estava més al nord, a Sant Hilari de Sacalm ( La Selva –Girona) i la conversa dels veïns també es referia a la calor mai vista. Tal vegada la memòria tèrmica sigui feble  o tal vegada sí que  successius episodis de temperatures extremes, de calor o de fred, sis nevades al mateix Sant Hilari aquest hivern passat, ens avisen que estem tensant l’equilibri climàtic.

Però dic que permet, perquè un seguit d’innovacions tecnològiques fan possible, com bé coneixen els lectors d’aquest Blog,  canvis en el mix de generació reduint l’energia d’origen fòssil; emmagatzemar-la i així gestionar millor la intermitència de la producció renovable, o bé agregar consums i permetre una flexibilitat en la demanda que estalviï puntes de generació. Tot plegat, però, no està exempt de dificultats a salvar i sense que es pugui afirmar que podem mantenir els mateixos estils de vida i consums energètics associats, reduint a l’hora les emissions de CO2 en un “plis, plas” tot donant la volta, com un mitjó, al mix de generació.

La tecnologia no és la meva especialitat, m’ultrapassa i, per tant, demano excuses de bell antuvi per les  imprecisions i errors que els meus comentaris puguin incorporar i agraeixo, per endavant, les correccions que al respecte se’m vulguin fer.

Fet aquest preàmbul vaig ja a les informacions –que sempre procuraré identificar amb referència al mitjà, amb data i autor, on les he trobat i, si és possible, fent-hi un vincle- que comentaré avui sobre RESPONSABILITAT PATRIMONIAL PER INCENDIS ORIGINATS A LíNIES ELÈCTRIQUES:

Utility Dive, 2 d’agost de 2018,  Iulia Gheorghiu

Pacific Gas & Electric Corporation  amb uns ingressos de més de 17.000 milions de dòlars, un resultat operatiu abans d’impostos i amortitzacions de 2.960 milions de dòlars, que forma part de l’índex S&P 500, amb seu a San Francisco, aproximadament 23000 empleats, més de 5.000.000 de punts de subministrament, fundada el 1905, es planteja una reestructuració de la companyia per evitar que la responsabilitat civil pels danys causats pels focs devastadors a Califòrnia, la pugui dur a la fallida.

La companyia i la seva subsidiària Pacific Gas & Electric, han reservat 2500 milions de dòlars,  abans d’impostos, per respondre de les responsabilitats pels danys dels incendis de 2017. Aquest estiu de 2018, els focs salvatges son encara pitjors…[i]

Els tribunals de California apliquen el que s’anomena “Inverse Condemnation Liability” una figura jurídica que, en origen, servia per tal que el titular d’uns bens expropiats pel govern sense la compensació que requereix l’esmena cinquena de la Constitució americana, pogués demandar el govern i obtenir indemnització.  Es denomina inversa perquè el demandant és el propietari, alterant el règim normal en que el govern demanda al propietari per assolir-ne la propietat.

Els ferrocarrils i les empreses que presten serveis públics, “public utilities”, com és el cas de PG&E, beneficiaris d’una expropiació forçosa, poden també esdevenir responsables pels danys causats a la propietat que ocupen en el desenvolupament de les seves activitats regulades. És un supòsit de responsabilitat objectiva que neix, en el cas, perquè el  foc s’originés a la línia elèctrica, encara que no hi hagués negligència per part de l’empresa. Hom ho anomena ‘you broke it, you bought it,’ theory,[ii]

L’empresa mira de reorganitzar la seva estructura societària de manera que la responsable, si de cas, sigui una de les participades i la seva eventual fallida no arrossegui la de tot el  grup empresarial.

Al parlament californià s’està debatent modificar la llei relativa a responsabilitats per incendis, de manera que el compliment de les regulacions per part de les empreses hagi de ser tingut en compte pels tribunals de justícia, és a dir, passar d’un sistema de responsabilitat objectiva a un altre de responsabilitat per culpa. Si hi intervé negligència, que les línies no siguin ben tingudes d’acord amb les normes vigents, hi neix responsabilitat civil. Sinó, si les instal·lacions compleixen els requisits establerts, no hi haurà responsabilitat.  Hores d’ara, no és pas segur que aquesta reforma sigui aprovada.

A casa nostra, les instal·lacions de transport i distribució son declarades d’utilitat pública. Ho fa la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (LSE)[iii]a  l’article 54. Habitualment, es tradueix en la constitució d’una servitud de pas (article 57 LSE) que, d’acord amb el  principi d’intervenció mínima en la propietat privada, es prefereix a l’expropiació total de l’immoble per on discorre la línia.

Quan les activitats del sector elèctric es consideraven de servei públic, això és, de titularitat pública amb independència que es gestionés privadament mitjançant una concessió, la reclamació per danys s’adreçava a l’Administració titular i, en darrer terme, es resolia davant la jurisdicció contenciosa-administrativa (article  123 de la Llei d’Expropiació Forçosa de 16 de desembre de 1954 [iv]). La responsabilitat patrimonial, extra-contractual, del sector públic es va configurar a Espanya amb caràcter objectiu, és a dir, en principi, no cal que concorri culpa o negligència per exigir-la.

Hores d’ara, al qualificar-se les activitats elèctriques com servei d’interès econòmic general a partir dels processos de liberalització iniciats a finals dels anys 80, és a dir, un servei garantit pel poder públic però no de titularitat pública, la responsabilitat s’ha de demandar a l’entitat titular de la xarxa que es tracti (transportista o distribuïdor) i d’acord amb el  dret que li sigui aplicable. Atès que els titulars de les xarxes esmentades son privats, estem davant d’un supòsit de responsabilitat per culpa.

No he sabut trobar dades agregades oficials de demandes per responsabilitat civil per danys derivats d’incendis causats per línies elèctriques. Hi ha informacions periodístiques, que els hi atribueixen demandes per desenes de milers d’hectàrees cremades[v]. Així, els incendis com els de Gargallà (Barcelona) 1994, on van cremar 45.000 hectàrees; Aguilar de Segarra (Barcelona) 1998, amb 18.000 hectàrees calcinades, o el de la “Sierra de Gádor” (Almería) 2014, 3500 hectàrees de gran valor ecològic reduïdes a cendres.

En els dos primers, hi ha sentències condemnatòries per part de l’Audiència de Barcelona. En el primer, de data desembre 2015, tot confirmant la de 2012 del jutjat de primera instància competent, que ha estat recorreguda davant del Tribunal Suprem, es declara responsable a una distribuïdora de la crema de 25.800 Ha. Atès el temps transcorregut des dels sinistres, podem dir que el procediment per fer efectives o exonerar les responsabilitats s’eternitza. Presumint que les actuacions es van desenvolupar dins dels estàndards de temps previstos a l’ordenament, alguna cosa caldria fer per escurçar-los significativament. Probablement, la lentitud dels processos judicials és una de les mancances més greus d’Espanya com a estat de Dret.

Amb la legislació a la mà, l’administració pública responsable, garant del servei, disposa d’eines potents per promoure el compliment de les normes de seguretat per part de les empreses. En aquest sentit, la LSE, en el seu article 64.16 , tipifica com a infracció molt greu l’incompliment per part del titular de les instal·lacions, de la seva obligació de mantenir-les en adequades condicions de conservació i idoneïtat tècniques, quan aquest incompliment generi un perill o dany greu per les persones, els béns o el medi ambient.   Val a dir que les multes per les infraccions molt greus van de 6.000.001 euros a 60.000.000 de euros (article 67.1.a) LSE) i que, com a accessòries, s’hi pot imposar la sanció d’inhabilitació, per un període de fins 3 anys, per exercir activitats en el sector elèctric.

En exercici del principi de transparència, que ha d’informar l’activitat de les administracions públiques (article 3.1.c) de la Llei 40/2015, d’un d’octubre, de  Règim Jurídic del Sector Públic [vi], fora molt convenient que hi hagués una estadística amb dades incorporades per totes les administracions amb competències sancionadores en el sector elèctric, dels procediments incoats i el seu resultat. Igualment, que fora possible consultar amb facilitat la comptabilitat regulatòria de les diverses empreses titulars de línies, per saber les quantitats destinades al seu manteniment, així com l’evolució en el temps d’aquestes despeses. En aquest sentit, representants d’alguna central sindical han criticat la disminució de l’activitat de manteniment efectuada per alguna companyia, mentre que la direcció posa l’accent en les despeses realitzades. Disposar de les dades abans esmentades permetria formar opinió pròpia.

Enric R. Bartlett Castellà, Professor de Dret Públic, ESADE Business & Law School (Universitat Ramón Llull)

[i]https://www.sfchronicle.com/california-wildfires/article/No-end-in-sight-for-California-wildfires-13134963.php

[ii]http://www.inversecondemnation.com/inversecondemnation/2017/10/california-fires-and-inverse-condemnation-the-you-broke-it-you-bought-it-theory.html

[iii]https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2013-13645

[iv]https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1957-7998

[v]https://www.vozpopuli.com/economia-y-finanzas/empresas/Endesa-Incendios-Tribunal_Supremo-incendios-Supremo_0_895410516.html

[vi]https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-10566

Escrit per

Professor de Dret Public a ESADE Business&Law Schools (Universitat Ramon Llull)

Darrers comentari
  • Una secció molt interessant! Gràcies pel primer article!

deixa un comentari