a
a
HomeAnàlisi SG.catEl nou RD sobre mesures en el sector elèctric no arriba al fons de la qüestió – Anàlisi SG.cat

El nou RD sobre mesures en el sector elèctric no arriba al fons de la qüestió – Anàlisi SG.cat

El Consell de Ministres va aprovar el passat divendres 5 d’octubre el Reial Decret Llei 15/2018 de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors (notícia TV3), una norma que s’ha anunciat principalment per contenir el preu de l’electricitat (motivador del seu caràcter d’urgència) i per protegir als consumidors més vulnerables i lluitar contra la pobresa energètica. Tanmateix, la realitat va molt més enllà. Inclou també mesures per afavorir l’autoconsum, liberalitzar la recàrrega de vehicles elèctrics i, fins i tot, un nou canvi de tarifes d’alta tensió convertint la 6.1b (consumidors connectats entre 30 i 36kV) en Tarifa 6.2 (amb la conseqüent reducció dels peatges d’accés). [Al final de l’article es fa un repàs de les mesures més rellevants].

Concretament, per contenir el preu de l’electricitat (estimat en 4% pel consumidor residencial, segons el propi Ministeri), el RD 15/2018 preveu un seguit de mesures fiscals. Cal dir que no estem davant d’una reforma integral de la fiscalitat de l’energia (com reclamava l’Informe de la Comissió d’Experts), ni tan sols, són mesures de “fiscalitat ambiental” que pretenguin impulsar les fonts netes davant les emissores de CO2 i residus nuclears. Senzillament es redueix temporalment els tipus a la producció d’electricitat i s’elimina el cèntim verd (ambdues mesures llargament vindicades per la indústria energètica). Però és que fins i tot no es pot assegurar que la rebaixa es traslladi íntegrament al preu final de l’energia per pagar menys. Només amb perspectiva es podrà veure quin és l’efecte real i, en tot cas, cal tenir en compte que és una mesura asimètrica entre consumidors. De nou, el residencial i petita empresa surten penalitzats davant el gran consumidor atès un impacte relatiu del terme d’energia menor dins el còmput total de la factura (un terç davant de més del 50% pels consumidors connectats a alta tensió i, per tant, si hi ha cap efecte positiu en la reducció del preu del terme d’energia, pel residencial l’impacte serà menys d’un terç, el que pot acabar sent irrisori).

És interessant analitzar també què no diu el RD i que caldria en coherència als objectius manifests de contenció del preu d’energia que paguem els consumidors. No s’apunta en cap moment el fet que la manca de competència del sector és també un factor causant de preus alts en el mercat majorista (de fet, el RD relega l’alt preu del mercat a motius merament a l’increment en el preu de les matèries primeres i del CO2). Tampoc cap referència als peatges d’accés i càrrecs derivats de decisions passades i que no tenen a veure amb el subministrament actual, però que impacten i molt l’import de la factura elèctrica (especialment, de nou, pel consumidor residencial). I, d’una manera molt clara,

D’una lectura detallada es conclou que entre el seguit de mesures, n’hi ha algunes d’alt impacte (consumidors vulnerables, autoconsum, recàrrega), altres de caràcter provisional (fiscalitat) i un darrer grup que caldrà veure com es concreten durant el desenvolupament normatiu posterior. És un delicat exercici d’equilibris entre agents del sector i partits polítics per assegurar-se el vot favorable (per exemple incloure els consumidors connectats a 30kV en la tarifa 6.2, una llarga reivindicació del PNB; o les mesures de caràcter social) i, alhora, aconseguir un clar efectes propagandístic pel Govern llançant la idea del compromís en lluitar contra l’increment en el preu de l’energia (abans de poder saber-ne l’efecte real) i, alhora, interferir en competències de les CCAA (com assumir directament part dels pagaments pel bo social). Però just passa de puntetes pels aspectes més controvertits de l’actual model energètic espanyol (com és la falta de competència atès una força de mercat molt gran per part de pocs agents) i només apunta al debat de fons que cal sobre modificació estructural dels quatre aspectes claus en la formació del preu de l’energia elèctrica: mercat majorista, costos del sistema, altres càrrecs i fiscalitat. Un debat que ha de posar al consumidor com a agent actiu del sistema i oferir-li mecanismes de protecció davant els alts preus, com ara és l’agregació de recursos distribuïts per a fer possible que la demanda participi en els diferents mercats energètics. No pot ser només el BOE l’eina per controlar els preus, una visió jacobina i paternalista que relega al consumidor a un paper merament de pagador de quasi els 40.000M€ anuals que gira tot el sector elèctric.

A continuació es fa un apunt sobre els aspectes claus del què diu i del què no el RD-L 15/2018:

Mesures fiscals:

  • reducció del tipus de l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica (previst per la Llei 15/2012 sobre mesures per la sostenibilitat energètica per eradicar el dèficit tarifari). Concretament, l’actual tipus del 7% serà del 0% durant els propers 6 mesos, coincidint amb el període hivernal. Aquesta va ser la mesura estrella que la Ministra Ribera va presentar durant a la seva compareixença a la comissió d’energia del Congrés de Diputats el passat 19 de setembre. En aquella ocasió, però, no va anunciar el caràcter temporal de 6 mesos, fet que posa de relleu la improvisació de la mesura i la necessària correcció per evitar incórrer de nou en dèficit de tarifa.
  • Desapareix, en aquest cas sense límit temporal, l’impost especial d’hidrocarburs per generació elèctrica, el conegut com “cèntim verd”. És una mesura si més no contradictòria amb una fiscalitat ambiental que cerqui per la via impositiva la substitució de les fonts contaminats de generació d’energia elèctrica. S’al·lega que el cèntim verd tenia un resultat nul en la reducció de les fonts emissores de CO2. Però, en aquest cas, el que semblaria més coherent, seria una substitució del cèntim verd sobre una mesura equivalent que gravés les fonts contaminants.
  • En ambdós casos, s’apliquen mesures de fiscalitat no alineades amb la descarbonització, perdent una oportunitat de donar un senyal clar als mercats.
  • I, d’altra banda, no es garanteix que aquesta reducció d’impostos, llargament perseguit per la indústria del sector, es traslladi al consumidor.
  • Finalment, hi ha risc de tornar a generar dèficit de tarifa (el que seria incompatible amb el principi d’estabilitat financera del sector elèctric, recollit en la Llei 24/2013). Així, els 800 M€ per l’exempció temporal del 7% i els 200M€ de la retirada del cèntim verd es compensaran provisionalment amb l’increment de la recaptació per les subhastes del CO2, de manera que no s’incorrerà en un dèficit

Pobresa energètica i protecció dels consumidors

  • La norma amplia els casos en els que es prohibeix el tall de subministrament
  • Bo social: Se’n modifiquen les condicions; s’amplien els col·lectius que hi poden accedir; augmenta en un 15% els límits de consum d’energia amb dret a descompte; es facilita la protecció de les llars durant els mesos de més consum; es prorroga el termini per renovar el bo social elèctric, i; s’endureixen les mesures sancionadores a les empreses comercialitzadores que dificultin la tramitació de les sol·licituds del bo social.
  • Incorpora un “bo social tèrmic” per cobrir despeses associades a la calefacció
  • El decret estableix l’aprovació en sis mesos d’una Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica, conjuntament amb els sectors socials implicats.
  • Prohibeix a les comercialitzadores elèctriques i a les de gas natural realitzar visites domiciliàries (el denominat sistema ‘porta a porta’).
  • Parla del dret d’accés a la informació, però a través de la comercialitzadora. No garanteix, per tant, el dret dels consumidors de cedir a terceres parts les seves dades per a rebre serveis energètics.
  • No parla que les comercialitzadores de referència haurien de fer les factures sense logotip ni cap avantatge respecte la seva activitat liberalitzada.

Autoconsum (agafa l’argumentació del sector):

  • Simplifica tramitació fins a 15 kW residencial (sense permisos específics quan no s’injecta)
  • Treu càrrecs a l’autoconsum, el mal anomenat “impost al sol”. Tanmateix, perd l’oportunitat de posar de relleu la contribució asimètrica entre consumidors i generadors al càrrecs i costos del sistema.
  • S’obra la porta a un desenvolupament ple de l’autoconsum compartit, inclús entre veïns de finques diferents si estan connectats al mateix centre de transformació. Caldrà veure la lletra petita en el reglament per veure com es concreta aquesta opció (per exemple, si se sumen potències).
  • Es manté la separació d’instal·lacions “sense injecció”. Aquesta modalitat no té sentit tècnic ni econòmic en un moment que cal transitar ràpidament a energia neta.
  • Apunta simplificació en temes de mesura, però de nou caldrà veure com es concreta.
  • L’energia excedentària se li dóna el mateix tractament que altres instal·lacions de generació, per la qual cosa rebrà retribució. No entra, però a discriminar entre la generació distribuïda connectada a baixa tensió i la centralitzada connectada a alta, alhora d’assumir càrrecs diferents i proporcionals a l’ús que fan de la xarxa (com si passa amb els consumidors, a on els connectats a baixa tensió paguen més que els d’alta).
  • No parlar res explícitament dels sistemes d’emmagatzemament, llevat de que li és d’aplicació el treure els càrrecs transitoris.
  • Es permetrà contractar potències ajustades a partir de múltiples de 0,1 kW, la qual cosa relega els salts de potència rèmora de quan la mesura era analògica. Tanmateix, no parla de potències estacionals per certs col·lectius.

Mobilitat:

  • Treu figura de gestor de càrrega, liberalitzant l’activitat. Aquesta mesura és de calat i pot ajudar al desplegament dels vehicles elèctrics.
  • Obra la porta a que els DSOs tinguin punts de càrrega quan no hi hagi iniciativa privada que ho faci. Caldrà veure en quin règim de retribució assumeixen aquesta competència i que en cap cas, pugui crear barreres a la lliure competència.
  • No diu res sobre el terme fixe de potència dels punts de recàrrega i com una possible reducció ajudaria al seu desplegament.
  • Promou el registre de les instal·lacions de recàrrega (ICAEN ja ho fa)

Promoció d’energies renovables

  • Afavorir els contractes bilaterals
  • Limita l’especulació en la tramitació de punts de connexió per nova potència
  • Dóna una prorroga a punts de connexió actualment en vigència per afavorir els objectius 2020
  • Parla de subhastes, però sense discriminació de tamany (plantes petites i mitjanes al costat de les grans centrals), ni localització (quotes per territoris per assolir un millor repartiment i minimitzar les necessitats de transport –que són socialitzades pel conjunt de consumidors-).

 

 

 

Escrit per

Pep Salas, enginyer agrònom i Doctor per la UPC en transició energètica. Ha desenvolupat la seva activitat professional en el món de l'energia des de diferents vessants, tan tècnics, com socials i econòmics.

No hi ha comentaris

deixa un comentari