a
a
HomeEl racó d'en SantiL’obligació de decidir – Racó d’en Santi

L’obligació de decidir – Racó d’en Santi

Reclamem el dret a decidir perquè volem formar part d’una ciutadania amb totes les capacitats democràtiques reconegudes, però no podem oblidar què, en determinades circumstàncies, també tenim l’obligació de decidir; de prendre decisions.

Tant a la vida personal com a la professional, hem conegut individus què davant un dilema opten per no fer res. En general, al menys aquesta és la meva experiència, no actuen, convençuts que aquesta és una opció neutra, i que mai ningú podrà criticar-los/les per una decisió errònia.

Algú amb l’experiència i els coneixements corresponents al tipus i complexitat de la decisió a prendre, hauria d’aspirar a equivocar-se abans que a no actuar. Els errors que es poden explicar i entendre ens ajuden a millorar.

En general, vivim sota un statu quoconegut, un espai de confort perquè sempre s’ha fet així, però amb el pas del temps es poden donar circumstàncies externes o internes que proporcionen senyals de que cal canviar quelcom.

Pot haver-hi una sola opció o diverses. No fer res no és neutre. És un altra opció. No és cert que qui decideix no fer res, no canviar res, no sigui responsable de les conseqüències d’aquesta inacció. Senzillament, enterra el cap a la sorra.

Si parlem de grans canvis amb impacte social, ara mateix ens enfrontem al canvi climàtic i, una de les decisions que l’afecten, per accelerar-lo o per mitigar-lo, són les relacionades amb l’execució de la Transició Energètica, i la seva velocitat i abast.

No fer res és un accelerador del canvi climàtic.

  • Estàs parlant amb mi?

Qui és que ha de prendre decisions? Tothom; la ciutadania, les organitzacions de tota mena i l’Administració. Tots els estalvis son significatius. En aquest sentit, no es pot acceptar que un petit estalvi sigui la xocolata del lloro. Un vehicle de combustió pot contaminar poc, però poc per un milió de vehicles és molt. Un vehicle elèctric no contamina gens pel seu funcionament. Un milió de vehicles elèctrics tampoc.

La Transició Energètica és el conjunt d’accions que ens han de permetre passar del model actual, basat en la combustió de combustibles fòssils, a un altre on les principals fonts siguin renovables, que no contaminin ni perjudiquin el medi ambient, i tot això sense renunciar ni a confort per part dels consumidors, ni a productivitat per part de les empreses.

Per gastar menys tenim la possibilitat de posar LEDS, comprar electrodomèstics o maquinaria més eficient, però també tenim l’opció de generar electricitat i deixar de comprar-la a la xarxa.

Tant les tecnologies per aprofitar l’energia del sol com del vent són molt madures i els preus competitius, en comparació al sistema elèctric tradicional. La legislació és, finalment, favorable a l’ús d’aquestes tecnologies.

En un moment en que els bancs no ens donen res pels estalvis, una petita inversió en un sistema de plaques solars fa reduir, de forma immediata, el rebut de la llum, i ho seguirà fent al llarg dels següents 25 anys, com a mínim. No hi ha cap entitat financera que pugui oferir un millor rendiment als estalvis familiars.

Darrers comentaris
  • “Un vehicle de combustió pot contaminar poc, però poc per un milió de vehicles és molt. Un vehicle elèctric no contamina gens pel seu funcionament. Un milió de vehicles elèctrics tampoc.”

    Potser canviaria el “gens” per menys. I… abans de canviar-nos tots el cotxe a elèctric per seguir mantenint un model de consum de cotxes igual d’individualitzat faria menció a iniciatives com la de Som mobilitat. Que en cas que tingués èxit total, canviaria l’equació d’1M de vehicles elèctrics per (1M – nº de vehicles innecessaris). El fragment citat no deixa de ser resultat d’una anàlisi poc exhaustiva del concepte sostenibilitat tenint una fixació massa gran per la intenció de fer aflorar una tecnologia en concret sense tenir en compte el concepte de mobilitat, dins del qual hi juguen molts factors més enllà del Tesla Model S nou i les seves 1200 noves funcions.
    “tot això sense renunciar ni a confort per part dels consumidors, ni a productivitat per part de les empreses.”
    Potser tot plegat demana deixar de ser consumidors confortats i passius per passar a ser consumidors actius.

deixa un comentari