a
a
HomeTecnologiaEmmagatzematge d’electricitat i transició energètica – resum Sopar-Tertúlia #17

Emmagatzematge d’electricitat i transició energètica – resum Sopar-Tertúlia #17

El 17è sopar- tertúlia s’ha centrat en un aspecte tecnològic de primer ordre: l’emmagatzemament d’energia. A llarg termini, la tècnica és determinant si aconsegueix resoldre una problemàtica de manera més competitiva que altres alternatives. I per fer-ho, hem comptat amb el Dr Joan Ramon Morante, director de l’IREC, Institut de Recerca i Innovació de Catalunya. Ha sigut una “master class” sobre l’estat de la tecnologia, costos, reptes i tendències de futur. I, malgrat menys espai pel debat que en d’altres ocasions, sens dubte tots hem sortit sabent-ne més que no pas com havíem entrat.

El Dr. Morante ha començat situant-nos el repte a nivell d’ordre de magnitud amb la regla del 7: si un smartphone requereix 7Wh, un ordinador 70Wh, una casa 7kWh, un cotxe 70kWh, una planta solar 70 MWh i la xarxa elèctrica 700MWh. I això és rellevant perquè la Llei elèctrica obliga a una seguretat de subministrament de 3 mesos de capacitat d’emmagatzematge. Tenim, doncs, un primer rang per quantificar la capacitat que es requereix en un context d’alta electrificació i tot renovable, amb la característica de ser generació fluctuant i intermitent. A més, les xarxes no es dissenyen per consums mitjos, sinó puntes, de manera que l’emmagatzematge també tindrà un paper clau per aportar potència al sistema en moments determinats.

Però quan parlem d’emmagatzemament, no podem pensar només en bateries. Hi ha molts d’altres sistemes com les centrals hidràuliques reversibles (com el complex Estany Gento-Moralets i que permet assolir rendiments del 75% a un cost de 0,01€/kWh), l’aire comprimit (que té rendiments baixos i un cost de 0,12-0,15 €/kWh), el volant d’inèrcia (pensat més per donar respostes ràpides que demanden molta potència), químic (principalment l’hidrogen per ús directe o transformat en metà mitjançant la reacció de Sabatier, el que es coneix com power-to-gas)… i d’entre les bateries hi ha les basades en un ió (com els de la família del liti, amb bon rendiment i densitat de potència, però pocs cicles i un cost de 0,10€/kWh), les tradicionals Plom-àcid (de baixa densitat, alt pes i cost de 0,08€/kWh) i les bateries de flux (avui molt competitives, amb molts cicles i un cost de 0,01€/kWh). Finalment, cal anomenar altres tendències tècniques amb alt potencial, com les metall-aire (Zn, Al a l’ànode i O2al càtode) o la conversió fotoelectroquímica de l’energia solar en H2 (amb majors rendiments a nivell teòric que l’electròlisi). Alhora, i preguntat durant el debat, s’ha circumscrit el grafè com a tecnologia facilitadora del flux d’electrons, de manera que millora l’eficiència de la conversió, però no com a material directament emprat per emmagatzemament.

L’emmagatzematge està cridat a jugar un paper clau en el futur energètic. I mostra d’això és la cursa empresarial engegada per empreses de primer nivell tecnològic, tant tradicionals (per exemple del sector de l’automòbil) com noves companyies que prometen solucions cada vegada més cost-efectives. Però… és que no ha sigut sempre així? Què són, sinó, els combustibles fòssils o la llenya, sinó més que energia solar emmagatzemada bioquímicament? Al capdavall, i com a bon físic, el Dr. Morante ens ha recordat que l’energia no es crea ni es destrueix, sinó que només es transforma. I a cada transformació una part deixa de ser útil per desenvolupar nou treball.

Finalment, el convidat s’ha mullat. Al seu criteri, el futur estarà marcat per les bateries de flux per aplicacions estacionàries i les metall-aire per la mobilitat. S’agraeix aquest posicionament clar que, sens dubte, ha creat impacte entre els contertulians. Hem tingut també temps per parlar del limitant de certs materials pel desenvolupament de les bateries (com el Cobalt, un element crític), així com el propi impacte ambiental de tot el cicle de vida. Hem de començar a pensar a diferenciar entre “emmagatzemament renovable i no renovable”? I, alhora, una altre aspecte important de la transició energètica: la modularitat i escalabilitat de les diferents solucions per fer possible la participació dels ciutadans en aportar valor al sistema energètic de manera agregada (com per exemple, plantes d’emmagatzemament virtual, o bateries domèstiques).

Molts interrogants, molta expectativa, molta gent contribuint des de diferents àmbits en aquest factor clau de la transició. I, com a contertulians, satisfets i amb ganes de saber-ne més. Fins la propera!

Escrit per

Pep Salas, enginyer agrònom i Doctor per la UPC en transició energètica. Ha desenvolupat la seva activitat professional en el món de l'energia des de diferents vessants, tan tècnics, com socials i econòmics.

No hi ha comentaris

deixa un comentari