a
a
HomeEl racó d'en SantiEl diàleg impossible entre el sector energètic i els consumidors – Racó d’en Santi

El diàleg impossible entre el sector energètic i els consumidors – Racó d’en Santi

Al llarg dels últims anys he defensat, en tota mena de fòrums, que mentre el sector elèctric no canviï el seu llenguatge no hi haurà debat ni complicitat amb els consumidors.

D’una banda, es diu que menys del 5% dels europeus entenen el concepte kilowatt-hora, i això és una primera dificultat, doncs si no tenim consciència de la unitat de mesura d’allò que comprem, difícilment serem capaços de gestionar-la, i això posa els consumidors en un pla d’inferioritat respecte les empreses i organitzacions del sector energètic.

D’un altra, hi ha el mite de la comprensió de les factures. De fet, les factures s’entenen, doncs son el resultat de multiplicar el consum pel preu, més un terme fix. El que no s’entén és el que s’amaga al darrera.

Fa molt de temps que les misses ja no es diuen llatí i, en canvi, el sector elèctric segueix emprant la llengua de Juli Cèsar.

Fa uns dies vaig tenir la confirmació d’aquesta esquerda comunicativa. A mitjans del mes de novembre em va entrevistar una periodista de TVE per parlar d’autoconsum, arrel de l’acció per fomentar-ho que ha emprès, amb molt encert, l’Ajuntament d’Avià. Va ser una entrevista extensa, on vaig tenir l’oportunitat de parlar de les virtuts de l’autoconsum, del nou RDL 15/2018 i de les claus de la transició energètica.

De tot el discurs, el tall que es va veure al reportatge és aquell on jo deia: “la virtut de l’autoconsum és que podem produir sobre la teulada el que es consumeix sota teulada”. I res més!

D’entrada em vaig empipar, però més tard (un parell de dies), em vaig adonar que això confirmava la meva tesi. De tot el que vaig dir, la periodista i redactors que van decidir els talls que havien d’emetre per informar els seus espectadors, van considerar que el més interessant era aquest.

Si el sector no s’ha preocupat mai de ser didàctic, abusant de tenir clients pràcticament captius, què passarà quan es faci efectiva la presència de les empreses agregadores? Tot plegat encara serà pitjor doncs el nivell de complexitat s’incrementa moltíssim.

Els consumidors, en general, poden fer servir aquell lema d’una marca comercial Yo no soy tonto!, doncs cadascú és sobirà per gestionar els seus ingressos, i les seves decisions d’optimització mai poden ser criticades. Del que es tracta és d’establir una connexió deixant de parlar llatí.

Ara escriuré un paràgraf pensant en la meva mare, que considera que ho explico tot molt clar, però que tampoc ho entén. Amor de mare!

Si vius a una casa, la millor manera de fer baixar el rebut de la llum és posar plaques solars a la teulada. Ara que el banc no et dona res pels teus estalvis, per molt pocs diners pots fer posar unes quantes plaques solars i pagar menys a les elèctriques, que no fan res més que abusar. A més, no t’has de preocupar de res, doncs sempre funcionen.

Què en penseu? M’he passat de parada? El sector ha de fer una reflexió sobre el llenguatge? Cal que les empreses, o el Regulador, emprengui accions de tipus didàctic a favor dels consumidors?

No hi ha comentaris

deixa un comentari