a
a
HomeEconomiaEls consumidors al centre del sector energètic

Els consumidors al centre del sector energètic

El darrer paquet normatiu sobre energia i clima de la UE que va aparèixer el 2016 recollia com un dels seus principis situar al consumidor al centre del sistema energètic. Que vol dir exactament això i com s’aconsegueix? El transportista i operador del sistema belga (ELIA) ha fet un intent de donar resposta aquesta pregunta i dissenyar una estratègia que permeti precisament aconseguir aquest objectiu. La seva aproximació és de gran interès i aplicable en l’àmbit europeu, és per aquest motiu que he considerat comentar-lo. Trobareu el document complet en aquest enllaç.

El punt de partida és definir com serà el sistema energètic del futur. Aquest nou sistema gira entorn de la descarbonització gairebé total de l’economia a l’horitzó 2050 (reduir les emissions de COel 80% respecte als nivells de 1990). Aconseguir aquest objectiu implica incrementar l’eficiència energètica, electrificar sectors com el transport i la climatització i descarbonitzar la generació elèctrica amb renovables. En el cas dels consumidors, això es concreta en un augment de la generació descentralitzada en les seves mans i l’electrificació dels seus propis consums. El creixement de la generació solar distribuïda, les bateries, els vehicles elèctrics entre d’altres és el que permet al consumidor convertir-se en un agent actiu del sistema evolucionant des de l’etapa passiva en què vivíem.

Situar el consumidor al centre vol dir augmentar el seu confort alhora que es redueix la seva factura, oferir-li més serveis dels que se’n pugui beneficiar, traient major rendiment de les inversions que realitzi i, finalment, permetre’l actuar en el sentit que requereix el sistema oferint flexibilitat. L’estratègia dissenyada perquè  això es converteixi en realitat es basa en tres eixos:

Comunicacions en temps real: Per donar resposta a un sistema cada cop més complexa es requereix que tots els actors participants en el sector energètic puguin disposar de la informació sobre el consum i generació de milions de consumidors en temps real. En aquest sentit es fa necessari hardware (aparells) de mesura que permetin aquesta comunicació, alhora que s’ha de fer disponible aquesta informació a tot aquell agent que vulgui oferir valor al consumidor propietari d’aquestes dades.

Millorar el disseny del mercat: Permetre que tots els agents inclosos els consumidors de totes les dimensions puguin participar del mercat i puguin capturar el valor oferint serveis al sistema. Donant accés als consumidors a senyals de preus de mercat, els consumidors podran escollir optimitzar els seus recursos energètics i obtenir recursos de la seva capacitat d’oferir flexibilitat al sistema. Això vol dir consumir quan l’energia és abundant (molt sol o molt vent) i deixar-de fer-ho quan és escassa (puc fer servir les bateries o desviar consum altres moments) obtenint un benefici per fer-ho sense que afecti el seu confort.

Utilitzar noves tecnologies: Per tal de gestionar la complexitat creixent del sistema serà imprescindible aplicar una sèrie de tecnologies emergents que han aparegut els darrers anys. Només per fer-ne algun esment i centrant-nos en la seva utilitat real, més enllà de les modes, citarem l’internet de les coses, la computació al núvol, la intel·ligència artificial, el big data i el famós blockchain. Aquestes tecnologies digitals emergents han de permetre de facilitar al consumidor la seva participació més activa en un àmbit d’extrema complexitat que desconeix i per la qual no ha de tenir un especial interès. Només a partir de posar la tecnologia al servei del consumidor i automatitzar aquests processos s’aconseguirà realment situar al consumidor al centre de l’equació.

Estem parlant d’una utopia o d’un somni al nostre abast.

 

No hi ha comentaris

deixa un comentari