a
a
HomeLegislacióReforma del sector elèctric 2013 en fals

Reforma del sector elèctric 2013 en fals

Els darrers mesos estem assistint a un continuat apedaçament de la regulació que afecta al sector elèctric (principalment el RD 1699/2011, RD-L 1/2012, RD-L 13/2012, RD-L 9/2013 del passat 12 juliol 2013). El motiu que s’explica és el d’aturar la generació de dèficit tarifari (diferència entre ingressos i despeses reconegudes), però de facto, el que s’aconsegueix és potenciar unes tecnologies envers unes altres a partir d’assegurar els ingressos d’unes empreses (per exemple incrementant el terme fixe de la factura elèctrica) i d’evitar la simple viabilitat d’unes altres (aquelles associades a la generació distribuïda d’energia). Un intervenció en tota regla mancada de sentit econòmic –per exemple, demorant i penalitzant l’autoconsum d’energia-, però que, alhora, premia un model centralitzat i poc transparent.

La dificultat intrínseca del sector, afegit a la complexitat de les normes i del llenguatge legal, dificulta veure que, lluny de ser mesures individuals, estem davant un corpus legislatiu que respon a una clara intencionalitat política i empresarial en contra de l’interès general entès –segons indica la legislació europea de referència- com l’accés a un mercat transparent, competitiu en preus, modern i segur i de mínim impacte ambiental. Alguns dels punts clau de les reforma que cal conèixer són:

– Dèficit tarifari: veritable motivador de la reforma per, en paraules del Ministre Soria, evitar el “col·lapse” del sistema. Sembla, però, que “el col·lapse” es refereixi a les grans empreses del sector perquè, malgrat seguir una estratègia de comunicació treballada fent veure que els plats trencats se’ls reparteixen a parts iguals l’Estat, les empreses i els consumidors, la veritat és tota la càrrega va a parar sobre els consumidors ja sigui de manera directa (increment de la part fixa de la factura), com indirecta (Pressupostos Generals de l’Estat i encariment de l’activitat de les empreses privades que ho repercutiran sobre el cost de producció en règim ordinari).

A més, amb l’excusa del dèficit s’accentua encara més la pressió sobre les energies renovables ja que reben una nova retallada en les condicions de retribució dels projectes en marxa, fixant una rendibilitat màxima, però sense explicar com es calcularan les inversions fetes. Per tant, canvi retroactiu, inseguretat jurídica i sense capacitat per poder repercutir la reducció d’ingressos en el preu de venta.

Suposant que aquestes mesures aturin la generació de nou deute, no ja pel 2013 que, amb quasi 2 terceres parts transcorregudes, pot haver-se generat al voltant de 3.000 milions més, queda l’altre problema: el deute ja generat i reconegut (segons les fonts, entre 27 i 30.000 M€) i que té titularitzat amb aval de l’Estat en un 72% el Fondo de Amortización del Sistema Eléctrico (FADE) –un nou cas de socialització de pèrdues per part de l’Estat-, les elèctriques un 15% i el sector financer la resta. És un deute que es porta a futurs i, per tant, recaurà en la factura dels consumidors durant els propers anys, com una llosa que perpetua preus molt més alts que la resta d’Europa. Davant d’aquesta situació, les reformes no entren en detall a auditar exactament com s’ha generat aquest deute, quina diferència hi ha entre “costos reals” i “costos reconeguts” (aquests darrers els que compten per fer el càlcul del dèficit) i, per tant, anar a l’arrel del problema per aplicar mesures eficaces.

 

– Seguretat jurídica: la darrera reforma no fa més que incrementar la inseguretat jurídica del “risc país” en el sector energètic ja que aplica mesures clarament retroactives i manca el detall normatiu de certes decisions preses en el rang de RD (per exemple, com es calcula la rendibilitat de les instal·lacions d’energies renovables en funcionament?). Aquest fet, a més de conduir irremeiablement a un seguit d’accions judicials sota jurisprudència internacional -la qual cosa podria significar finalment la suspensió de totes les mesures preses- significa a curt, un problema seriós de finançament de les empreses i les inversions necessàries del sector. Podem considerar que els objectius 20-20-20 fixats per la Unió Europea perillen a Catalunya per manca d’inversió (per exemple, penetració d’energia eòlica), però també la modernització de les xarxes elèctriques –smart grids- i altres inversions necessàries poden quedar en suspens.

 

– Generació distribuïda (Energies renovables i cogeneració): la reforma aprovada consolida l’aturada generalitzada de nova potència de generació d’energia renovable i cogeneració en no donar un marc de retribució estable i seguretat a les inversions. Aquesta actuació va contra l’estat actual de la tecnologia i la situació del mercat arreu d’Europa. És una mesura que castiga especialment les tecnologies netes i de petita potència i el sector econòmic associat, moltes petites i mitjanes empreses, repartides pel territori, que havent aconseguit un alt grau d’expertesa en els darrers anys, es veuen, pot ser ja definitivament, condemnades al tancament. Perdem com a país una oportunitat econòmica i tecnològica associada al canvi de model energètic. I com a consumidors, l’oportunitat de disposar d’opcions més eficients i econòmiques en com proveir-nos d’energia.

Mereix una menció particular l’autoconsum d’energia, és a dir, produir-se l’energia en el mateix lloc on es consumeix ja sigui “autoconsum instantani” consistent a simultaniejar el moment de consum i de generació, amb el conseqüent estalvi energètic -i que actualment és possible a l’Estat-, o “Balanç Net”, basat en poder compensar durant un període determinat (per exemple 12 mesos) l’energia generada i la consumida (per exemple, a final d’any fer el compte de tot el consumit i tot el generat i pagar la diferència).

La proposta (encara no és Llei) de regulació de l’autoconsum a l’Estat, a més de venir amb molt de retard, ha pres forma amb una proposta del Ministeri d’Industria que, malgrat en el preàmbul parla de les bondats d’aquesta opció tecnològica (redueix les pèrdues de la xarxa, estalvi i eficiència, etc.) a l’hora de regular-ne el funcionament s’inventa un “peatge de suport” extraordinàriament alt i totalment arbitrari que s’ha d’aplicar a tota l’energia generada sigui o no consumida instantàniament. D’aquesta manera, una opció tecnològica viable econòmicament sense necessitat de primes ni subvencions, es fa “cara” artificialment i, per tant, s’evita que pugui generalitzar-se’n l’ús. Hi ha d’altres aspectes a comentar que persegueixen el mateix objectiu de paralitzar aquesta modalitat, com fer el balanç horari, no permetre cap retribució de l’energia horària generada en cas d’excedent, evitar l’ús de bateries i un règim sancionador extraordinàriament desproporcionat en casos d’autoconsum no “comunicat” i adaptat a la nova normativa de fins a 30 milions d’euros. Resultat: paràlisi total del sector per una bona temporada.

 

Estem, doncs, davant d’un projecte centralitzador del model energètic que protegeix als agents actuals i és clarament discriminatori a l’entrada de nous actors, tecnologies i models de negoci. Com a ciutadans, assumim directament i indirecta aquesta política proteccionista i els seus costos, perdent oportunitats individuals i col·lectives d’avançar cap a un model energètic més net, segur, competitiu i econòmic. Com a país, ens posem al vagó de la cua de la innovació i modernització del sistema elèctric, un fet que pot arrossegar tota l’economia en un context d’inflació de preus energètics. Les Lleis pendents de sortir acabaran de tancar el cercle i el taulell de joc que s’havia obert durant la primera dècada del segle es tancarà per un bon temps. Però en fals. L’escenari macroenergètic pot portar sorpreses. L’escassetat de combustibles fòssils i canvi climàtic pot fer senzillament inviable un model centralitzat i fòssil com el que s’està forjant. I si això passa, ens trobarem sense els deures fets d’haver modernitzat avui el sector elèctric a partir d’una nova Llei del Sector Elèctric que vagi a l’arrel dels reptes socials, econòmics i tecnològics que tenim plantejats.

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.