a
a
HomeLegislacióReforma de la Llei Elèctrica 2013 aprovada pel Consell de Ministres. Pedaç o solució?

Reforma de la Llei Elèctrica 2013 aprovada pel Consell de Ministres. Pedaç o solució?

L’Avantprojecte de Llei de Sector Elèctric del passat 12 de juliol que persegueix l’objectiu d’acabar amb l’anomenat “Dèficit Tarifari”, ha sigut aprovat, pràcticament íntegre, avui 20 de Setembre pel Consell de Ministres. Aquesta proposta ha rebut l’aval del “Consell d’Estat”, però va ser severament esmenat per la Comissió Nacional d’Energia, CNE, i al Comissió Nacional de la Competència, CNC, al·legacions, però, que s’han desestimat.

Estem davant una autèntica reforma estructural del sector. La Llei 54/97 que fins ara ha estat la base del sector elèctric dona peu a un nou corpus legislatiu de 7 Reial Decrets i 5 Ordres Ministerials que han d’estar en vigor l’1 de gener de 2014.

Neix, però, amb mal peu perquè no compta amb el vistiplau ni de les empreses tradicionals (agrupades a UNESA), ni de les d’energies renovables, ni dels consumidors, ni del Regulador. Una polèmica que de ben segur es traslladarà durant la tramitació parlamentària a les Corts que ara s’inicia i on caldrà estar atents als possibles canvis i matisos que els diferents grups de pressió puguin introduir.

Estem davant d’una decisió molt transcendent per tots els consumidors, pel sector de les energies renovables i el conjunt dels agents del mercat elèctric i, per tant, del futur del país. La complexitat de la mateixa, però, en fa difícil veure els efectes. Intentem desgranar a continuació els punts clau i les seves conseqüències immediates, que ens porten a concloure un previsible alt grau d’interinitat de la nova Llei atès no va a l’arrel del problema –la separació d’activitats- ni serveix per donar l’estabilitat necessària per respondre al context energètic dels propers anys marcat per l’escassetat de combustibles fòssils, l’increment de preus i la necessitat de minimitzar els impactes mediambientals, especialment les emissions de CO2. Una Reforma, per tant, que s’oposa als pilars de la política energètica de la Unió Europea i que forçarà a una “contrareforma” més d’hora que tard.

 

 

1. OBJECTIU, ATURAR EL DÈFICIT TARIFARI: S’ACONSEGUIRÀ? 

Hi ha certa confusió en la quantitat real del dèficit. S’accepta una xifra com a mínim de 26.000 M€ (la Comissió Nacional de l’Energia, parla de 28.000 M€) a la que caldrà sumar el que es generi enguany, que segons el Ministre Soria, seran aproximadament entre 2.500 i 3.000 milions més. La nova legislació, però, preveu -i no defineix- diferents mecanismes de compensació directa que en cas que es generi dèficit a partir del 2014, basats en l’increment dels ingressos (és a dir, el que paguem els consumidors) o reducció dels costos.

Aquesta aturada del dèficit anual s’assolirà, en teoria, de manera proporcional entre diferents sectors. 900 M€ a càrrec de l’Estat (Pressupostos Generals), 900 M€ pels consumidors (amb un increment del 6,5% del terme fix de la factura, al qual cosa representa un encariment del 3,2% del cost elèctric), 1.350 M€ per part de les empreses elèctriques tradicionals (reduint la retribució de l’activitat regulada) i 1.350 M€ per part de les energies renovables (canviant el mecanisme de retribució). Però a la pràctica quasi la totalitat recaurà sobre el consumidor de manera directa o indirecta.

Cal també tenir en compte que amb la reforma energètica aprovada, no s’eixuga el dèficit ja generat (30.000 M€ a finals d’any) dels quals 17.000 M€ ja està titularitzat a través de bons emesos pel Fondo de Amortización del Déficit Tarifario amb l’aval de l’Estat, incrementant, per tant, el deute del país. La resta de dèficit, que està en els passius de les companyies, passa a penalitzar el rebut elèctric futur dels consumidors, de manera que incrementa la pressió sobre la factura elèctrica dels propers anys.

El que caldria fer, i la Reforma no preveu, és revisar les normes que justifiquen els “costos reconeguts” a l’hora de calcular el balanç entre els ingressos i les despeses (origen del dèficit) per aproximar-los als “costos reals”. Cal apostar per la transparència i fer aflorar els costos de tota la cadena de valor amb una auditoria rigurosa que permeti recalcular el dèficit des del 2001, moment en que el govern del PP, concretament Rodrigo Rato, preveu per Llei la generació de dèficit tarifari com a mesura de control polític del preu elèctric i de la inflació.

Per tant, la lògica que genera el dèficit tarifari anual (ingressos menys costos reconeguts) continuarà actuant el 2014 malgrat que comptablement s’equilibrarà per les “mesures previstes” de reducció de despeses i/o increment d’ingressos. Mesures que encara no han estat detallades i caldrà seguir d’aprop per l’impacte que poden tenir sobre els diferents agents.

 

2. IMPACTE SOBRE PROJECTES D’ENERGIA RENOVABLE EN FUNCIONAMENT

Fins a la Reforma acabada d’aprovar, les tecnologies renovables i cogeneració de fins a 50MW de potència estaven regulades pel “Règim Especial de producció d’electricitat”. Aquest règim conferia unes retribucions específiques per tecnologia i potència via primes garantides durant un determinat període de temps. Aquests acords entre els promotors de projectes i l’Estat s’han vist sistemàticament vulnerats amb caràcter retroactiu amb l’aplicació de diferents Reials Decret Llei publicats els darrers anys (per exemple, reduint el nombre màxim d’hores subjectes a retribució, incrementant la fiscalitat, entre d’altres).

Però ara l’escenari canvia radicalment. El “Règim Especial” desapareix i totes les tecnologies passen a tenir un mateix règim. La Llei preveu garantir pels projectes d’energies renovable en operació una “rendibilitat raonable”, que s’estima en un 7,5%. La trampa és que per establir aquesta retribució cal estimar quins són els costos de generació per cada tecnologia. I aquest valor no es farà públic fins la primera quinzena de novembre, quan les consultores Roland Berger i Boston Consultingconcloguin els “estàndards de costos de cada tecnologia renovable” sobre els quals es calcularà a partir de l’1 de gener de 2014 la dita “rendibilitat raonable del 7,5%”. Hi ha encara molts interrogants sobre si tindrà caràcter retroactiu o no sobre la retribució ja rebuda, però en qualssevol cas, significarà una estocada definitiva als promotors de projectes d’energies renovables (especialment als que van tenir alts nivells d’apalancament financer). Aquest fet genera molts debats i dubtes jurídics a escala internacional d’incerta predicció. La inseguretat jurídica que ha creat el govern espanyol a nivell internacional és d’una magnitud difícil d’imaginar en un país de la UE i condicionarà les inversions i finançament del sector durant molts anys.

 

3. LES ENERGIES RENOVABLES, TENEN FUTUR A L’ESTAT ESPANYOL?

Hem de diferenciar entre projectes de generació convencional i l’autoconsum.

Respecte els projectes de generació, cal ressaltar que la Llei ha incorporat un punt que “(…) preveu, amb caràcter excepcional, l’establiment de règims retributius específics per fomentar les renovables i cogeneració quan existeixi una obligació de compliment d’objectius energètics derivats de les Directives europees o quan la seva introducció signifiqui una reducció del cost energètic i de la dependència energètica exterior”. És a dir, no hi haurà projectes a curt termini, però com que això vulneraria els compromisos vinculants de l’Estat espanyol respecte els objectius 20-20-20 de la Unió Europea, entre d’altres, es pretén deixar la porta oberta per evitar que la Llei Elèctrica sigui esmenada, o fins i tot tombada, per la UE. Ja veurem què passa.

Respecte l’autoconsum, s’han acomplert els pitjors pressagis. S’ha aprovat el “peatge de suport” que penalitza la producció d’energia en el lloc de consum, incloent quan aquest és instantani. Aquesta decisió és molt polèmica i fins i tot compta amb l’opinio contraria de la Comissió Nacional de l’Energia i de la Comissió Nacional de al Competència, CNC. Segur que serà un dels punts calents del tràmit al Congrés i caldrà veure en detall com queda escrit el Reial Decret, però amb aquesta declaració d’intencions, l’autoconsum a l’Estat espanyol no té un futur gens assolellat.

 

4. COM QUEDEM ELS CONSUMIDORS?

Una de les novetats més sorprenents ha estat la no supressió –total o parcial- de la Tarifa d’Últim Recurs, TUR, aplicable fins a potències de 10kW. Enlloc d’aquesta mesura liberalitzadora, s’ha optat per canviar-li el nom i poca cosa més. Es passarà a dir “Preu Voluntari al Petit Consumidor, PVPC” i serà el preu màxim de referència al que podran contractar la major part dels consumidors domèstics, si bé les diferents comercialitzadores actuals podran aplicar descomptes i es preveu noves figures de comercialització, encara per definir, així com simplificació en el procés de canvi de comercialitzadora. Per tant podem preveure un increment de competència, però no suficient per trencar la situació oligopolística del mercat elèctric espanyol.

En aquest sentit s’ha pronunciat repetidament la Comissió Nacional de la Competència, CNC, sol·licitant una nova regulació elèctrica que “no només cerqui la sostenibilitat econòmica i financera del sistema energètic, sinó també la necessitat de garantir una competència efectiva entre els operadors del sector”. La CNC entra de ple en el problema estructural del sistema elèctric espanyol que és la separació de d’activitats i que es concreta en aspectes com “la retribució de les diferents tecnologies de generació en el pool elèctric”, la “assignació de nova potència” o els canvis en la subhasta majorista d’electricitat CESUR, de cares a “eliminar els riscos identificats per la CNE” i que va portar a l’obertura de dos expedients per possible manipulació de preus en passat febrer (noticia relacionada).

Pel que fa a la part “fixa”, o “de potència”, de la factura ja hem tingut l’increment en els “peatges” pel RD 9/2013. En agafar més importància aquest terme dins el total de la factura, fa que l’eficiència energètica i les segones residències quedin seriosament afectades. Resta per veure, a més, com en futur es veurà incrementat el terme fix per compensar el previsible desfasament entre “ingressos del sistema” i “costos reconeguts”, com hem comentat anteriorment.

La conclusió, és doncs, que pel que fa a la part variable de la factura, el terme d’energia, si bé els consumidors podran optar a ofertes més competitives en el mercat, estem encara lluny d’una veritable liberalització del mercat. I atès l’increment de la part fixa, l’impacte net serà molt limitat. Podem preveure increments del que paguem com a consumidors els propers anys i, fins i tot, augments importants per compensar el deute potencial que es pugui generar a partir del 2014, una vegada es reguli la lletra petita de com fer el balanç “ingressos menys despeses”.

 

5. IMPACTE AL SECTOR ELÈCTRIC TRADICIONAL

Un altre dels sectors que ha protestat la Reforma ha estat el sector elèctric tradicional agrupat a UNESA. Si bé han rebut amb molts bon ulls la penalització retroactiva i a futurs de les renovables, es queixen d’haver d’assumir una part de les retallades del dèficit, a més de l’increment de fiscalitat aplicable des de gener d’aquest any sobre les tecnologies de generació. UNESA s’ha queixat també del procediment i ben segur pressionarà durant el tràmit a les Corts. Un recull dels arguments es poden veure a l’entrevista que el president d’UNESA, Eduardo montes, va concedir a TVE canal 24h, el passat dijous 19 de setembre.

Un dels punts debils del sistema elèctric espanyol és l’alt grau de concentració de l’activitat de distribució elèctrica. Aquest fet, combinat amb la retallada de la retribució, posa en risc les inversions necessàries per modernitzar la xarxa i avançar cap a veritables smart grid o xarxes elèctriques intel·ligents. Introduir canvis en aquesta activitat regulada per augmentar la competència i afavorir-ne la modernització hagués estat fonamental en la Reforma Elèctrica, però, maluradament, s’ha optat pel camí contrari.

Tanmateix, la batalla té molts fronts, i les “elèctriques” acaben d’apuntar-se un triomf per no pagar part de l’impost nuclear a partir d’una esmena del PP a la nova Llei de Fiscalitat Mediambiental, aprovada el passat dijous 19 de setembre a la Comissió d’Hisenda del Congrés (noticia relacionada).

 

6. ALTRES ASPECTES

La complexitat de la norma fa difícil poder entrar en detall en tot el seu abast. Altres aspectes rellevants als que també fa referència són el règim singular dels sistemes insulars, la millora dels accessos a la xarxa, la hibernació dels cicles combinats (ho preveu per 6.000 dels 26.000 MW instal·lats), el suport al carbó “autòcton” (malgrat el dictamen en contra de la Comissió Nacional de la Competència) o el canvi en el règim sancionador.

 

CONCLUSIÓ

A falta dels matisos que hi haurà durant la tramitació parlamentària, la Reforma Elèctrica aprovada no soluciona d’arrel el problema del sistema elèctric espanyol:  la separació d’activitats. D’aquesta manera es perpetua una gran concentració de mercat en poques mans i el conseqüent poder a totes vistes excessiu que va contra els interessos dels consumidors i del país.

Concretament, continuarem tenint preus elèctrics molt elevats i incrementant-se any rera any que, a més, esdevindran molt més rígids pel menor pes específic del terme variable (“consum”). Aquest fet, sobretot penalitzarà els objectius d’estalvi i eficiència energètica que no només són necessaris per fer una economia més competitiva, sinó també per assolir els compromisos internacionals contrets amb la Unió Europea i al recent aprovada Directiva Europea d’Eficiència Energètica.

D’altra banda, col·lapsa tot el sector d’energies renovables, tan de projectes en funcionament com de futur. Aquest fet és especialment greu en el context europeu i el gran potencial de recurs renovable del País. Aquesta menor contribució dels recursos autòctons augmenta la dependència energètica de tercers països, perpetuant el desequilibri en la balança comercial i generant un impacte en emissions de CO2 i residus nuclears per sobre dels compromisos presos amb la UE. A més d’un alt cost d’oportunitat en no poder avançar cap a una economia i una industria de baixa intensitat en Carboni, però d’alta intensitat en recurs humà qualificat, que ajudi a la creació de llocs de treball i la diversificació del teixit productiu.

Per tant, la reforma Energètica aprovada avui 20 de setembre de 2013 intenta resoldre el problema intern del mercat elèctric espanyol concretat amb el dèficit tarifari. Hi ha dubtes raonables que s’aconegueixi i, en tot cas, caldrà veure a quin cost. Però el que sí és, és una Llei Elèctrica contra el signe dels temps que atempta directament als tres pilars de la política energètica de la Unió Europea: el mercat intern (major liberalització, preus competitius, seguretat jurídica), la qualitat i seguretat de subministrament (independència energètica, eficiència energètica, diversificació de fonts, xarxes elèctriques intel·ligents) i el medi ambient (menys emissions de CO2 i residus nuclears). Per això la Reforma de la Llei Elèctrica és un pedaç que no només serà insuficient, sinó que evita fer les reformes d’urgència i necessàries que el sistema energètic espanyol requereix. Mentrestant, els països del nostre entorn (Alemanya, Dinamarca, entre d’altres) estan aprofitant per fer vertaderes transicions energètiques cap els recursos renovables i l’eficiència energètica.

 

Anàlisis fet per Pep Salas psalas@smartgrid.cat> de lliure divulgació si s’anomena la font i l’autor.

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.