a
a
HomeSocietatEls ciutadans i la transició energètica

Els ciutadans i la transició energètica

No som prou conscients que el recurs energètic que explotem ens determina el model socioeconòmic, i no a la inversa. L’explotació d’un recurs, en combinació amb els recursos materials disponibles,  fixa un límit físic de l’activitat social a fer i el model sociopolític només en podrà definir les relacions de producció i el control del mateix, però en cap cas, anar més enllà de les possibilitats que confereix el recurs energètic que s’estigui explotant.

Els límits que el recurs ens imposa són en termes d’energia, però sobretot, en termes de potència. És a dir, de consum instantani. Aquest paràmetre es fonamental per entendre la societat actual. L’acceleració de tots els processos i la seva intensificació ens situa en una posició de màxima potència que, per definició, es contraposa a una situació de màxim rendiment. Aquesta manca d’eficiència es pot suportar en un context d’accés a recurs fàcil i econòmic, podent passar, fins i tot, desapercebut. Però la situació que estem patint a l’Estat espanyol, dedicant més d’un 4% del PIB a pagar la factura energètica, posa de relleu la necessària i urgent transició cap a sistemes energètics més eficients i amb fonts autòctones.

Aquest fet ens interpel·la com a ciutadans en forma de paradoxa:

–       Primer, som subjectes que gaudim d’aquesta societat fòssil. L’accés al nostre benestar se sustenta en l’explotació massiva de combustibles fòssils i nuclears, sense tenir en compte els desequilibris socials i econòmics que causa en d’altres llocs del planeta, ni de les conseqüències ecològiques. Per tant, cal pensar si més enllà de l’enunciat de la transició energètica estem realment disposats a acceptar la descarbonització de l’economia en tota la seva magnitud.

–       Segon, l’eficiència energètica no només fa necessària una inversió econòmica en equips eficients, sinó que ens interpel·la a nivell de canvi d’hàbits com a consumidors (minimitzant l’efecte rebot o paradoxa de Jevons, és a dir, que l’estalvi assolit per un canvi de tecnologia genera un major ús de la mateixa, de manera que l’efecte net és un estalvi molt menor del potencial teòric, o fins i tot un consum superior). L’adopció massiva d’aquest canvis d’hàbit no és fàcil per què no aporta una millora objectiva pel consumidor, a diferència del que ha passat històricament i en el camp d’altres tecnologies.

  • D’una banda, l’adopció de els tecnologies d’explotació del petroli davant el carbó, per exemple (o del carbó davant la llenya), també va implicar un canvi d’hàbits de gran magnitud. Imaginem la maquinària agrícola, la indústria, entre d’altres. En aquest cas, però, l’adopció d’un recurs de major potencial energètic va permetre un període d’expansió socioeconòmica, de manera que el canvi d’hàbits aportava major capacitat de fer coses, fer-les més ràpides i amb més intensitat. Aquest fet està en la base d’associar el consum energètic a la idea occidental de “progrés”.
  • D’altra banda, tenim exemples recents d’adopcions tecnològiques massives que han canviat la nostra quotidianitat. Per exemple, com escoltem música, com ens comuniquem o com accedim a continguts audiovisuals. En aquest cas, el factor tecnològic ha possibilitat l’accés a una sèrie de serveis a un cost marginal tendint a zero que ha permès una ràpida adopció dels nous hàbits.

–       Un tercer aspecte està relacionat amb la integració massiva de les energies renovables en les nostre contrades. El recurs energètic renovable es troba dispers en el territori i el seu aprofitament implica modelar el paisatge de manera massiva i fins i tot canviar l’estructura territorial per apropar els centres de consum d’energia als llocs productors. Per tant, malgrat que sigui objectivament necessari per reduir al dependència a tercers països, treure llast a la nostra estructura macroeconòmica i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a nivell global, a casa nostra, en el nostre territori, té un fort impacte ambiental i social.

Aquests motius són els que em porten a afirmar que la transició del model energètic té una de les seves principals barreres el paper de tots nosaltres, com a ciutadans i com a consumidors. I aquesta és la paradoxa a afrontar, atès que la transició és en primera instància per nosaltres, pels ciutadans d’ara i pels de demà. La transferència de renda cap al proveïment de serveis bàsics, l’atur derivat de la deslocalització de les indústries que no poden assumir el cost de l’energia, la crisi econòmica del país amb un deute que haurem de suportar durant moltes generacions (com el vergonyós rescat el projecte d’emmagatzematge de gas “Castor”) apunta a una fractura social entre aquells que puguin accedir a pagar l’energia i els qui no. Ja comença a veure’s amb la pobresa energètica. Aquesta és l’amenaça més propera, que no l’única, de l’actual model energètic i de com s’està gestionant. La transició energètica és un repte de gran magnitud per tots nosaltres. I quan abans afrontem de cara la paradoxa de transitar cap a les energies renovables i l’eficiència energètica, abans ho aconseguirem. És un debat pendent que cal abordar des del rigor científic d’allò possible i la catalització social per definir el model socioeconòmic del que ens volem dotar. Aquest serà un dels temes durant el Congrés pel Canvi de Model Energètic organitzat per Rubí Brilla. No us podeu perdre!

Congrés Rubí Brilla

Nota: aquest és el contingut de la xerrada del proper Congrés Rubí Brilla pel Canvi de Model Energètic. http://www.rubi.cat/ajrubi/apartats/index.php?apartat=3809

Written by

Pep Salas, enginyer agrònom i Doctor per la UPC amb tesi sobre transició energètica. Ha desenvolupat la seva activitat professional en el món de l'energia des de diferents vessants, tan tècnics, com socials i econòmics.

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.