a
a
HomeTertúliesSopar Tertúlia #2 – Autoconsum Solar Fotovoltaic. Cas d’Amsterdam

Sopar Tertúlia #2 – Autoconsum Solar Fotovoltaic. Cas d’Amsterdam

El passat 19 de juliol va tenir lloc el segon sopar-tertúlia organitzat pel grup Energia i Societat sobre l’autoconsum d’energia. Per fer-ho, el convidat escollit per introduir el tema va ser en Hugo Niesing, veí d’Amsterdam i prosumer. Un cas real de col·laboració entre ciutadans, companyies elèctriques i administracions per afavorir la penetració de l’energia solar i, com ell ens va explicar, el vehicle elèctric en un context de xarxa elèctrica intel·ligent o smart grid.

Durant la primera part de la tertúlia, l’Hugo ens va contextualitzar energèticament Holanda. Un país que, per sorpresa de molts assistents, és molt dependent del gas i del carbó (més del 92%), això sí, prioritzant recursos fòssils autòctons. I, d’altra banda, malgrat tenir una irradiació solar aproximadament un terç menor que a Barcelona, en algunes zones concretes com Groningen el mateix dia 19 va patir una sobreproducció de fotovoltaica que va fer haver de parar algunes centrals solars. Una mostra, per tant, dels reptes tècnics de la integració de les energies renovables en una xarxa de distribució molt optimitzada en termes de capacitat (a diferència de la situació a l’Estat espanyol). De fet, l’operador de la xarxa elèctrica de distribució(el DSO – Distribution system operator) d’Amsterdam és Liander, del grup Alliander, empresa independent de propietat pública que té l’encàrrec de fer de catalitzador de la transició energètica. Aquest fet és, pot ser un dels més rellevants, més i quan fa uns anys tenia actius també en generació i comercialització, però degut a la Llei elèctrica Holandesa, i d’acord amb les directives europees, va haver de segregar els negocis de distribució en una entitat única.

Hugo ens explica que el seu projecte com a prosumer neix de l’acord a tres bandes entre Liander (DSO) i Mastervolt (indústria del sector de l’electrònica de potència que ha diversificat cap al mercat d’smart grids) que financen el projecte 50% i ell mateix i la seva família. I consisteix en una combinació de generació local d’energia (4 kWp de fotovoltaica i 0,5kW de minieòlica) a la seva casa-vaixell i la substitució del motor dièsel d’un segon vaixell amb el que es desplacen per la ciutat (generant fums, soroll i contaminació per emissió de partícules sòlides) per bateries (ió liti de 10 kWh) i motor elèctric. Amb aquests elements hi ha una gestió intel·ligent i bidireccional dels fluxos de càrrega i descarrega de manera que quan el vaixell petit està ancorat, les bateries serveixen per donar potència i energia a la casa-vaixell o be, el sobrant de la instal·lació solar serveix per carregar les bateries. Gràcies a aquesta opció tècnica l’energia autoconsumida ha passat del 34 al 65% del total anual. Aquest fet ha augmentat la rendibilitat del projecte perquè sobre un esquema de net metering (balanç a final d’any entre energia consumida i injectada a la xarxa sobre una base de 23c€/kWh –esquema de suport previst fins el 2019-), rep un complement per l’autoconsum simultani. A més, en dos anys de vida del projecte, Hugo comenta que ha fet uns 500 cicles de càrrega i descarrega, havent patit una pèrdua d’eficiència d’un 6%.

Més enllà dels detalls tècnics del projecte, Hugo ha liderat el primer congrés Vehicle to Grid V2G, ara fa uns mesos. Una de les conclusions a les que es va arribar va ser el fet que un vehicle elèctric pot ser suport energètic per unes 5 cases i, en un concepte de “serveis de mobilitat”, més que no pas de “propietat de cotxes”, aquest fet és rellevant perquè el mateix vehicle pot donar serveis de mobilitat a aquestes cinc famílies. Per tant, en un context d’smart grid que cerqui l’optimització de les infraestructures, el EV pot ser un catalitzador fonamental. El següent pas en la integració d’energies renovables, vehicle elèctric i gestió intel·ligent de xarxa ja s’està donant a través del projecte europeu SEEV4-City. I per això l’Ajuntament d’Amsterdam té un pla per multiplicar per 4 els punts de recàrrega de vehicle elèctric i x15 el número de prosumers amb fotovoltaica durant els propers anys. Per assolir-ho no s’aposta tant per una política basada en subvencions, sinó en esdevenir facilitadors, amb mesures com els punts de recàrrega, tarifes especials per carregar el vehicle al carrer (pels elèctrics purs o els híbrids endollables) i promoure mercats intel·ligents en els que, per exemple, pagues en funció de la demanda del moment (segons consum agregat pic o vall) o que faciliten l’accés a les dades de comptadors digitals per poder rebre serveis d’eficiència energètica.

Aquesta contextualització del potencial de l’autoconsum d’energia (més enllà del debat sobre “l’impost al Sol” a l’Estat) va donar peu a un debat ric i de molta qualitat entre els més de trenta assistents que van omplir la sala i representant de manera bastant equilibrada àmbits com al indústria, l’administració, la societat i moviments socials i l’acadèmia. D’entre les aportacions significatives destaca la reflexió sobre el paper de les ciutats en el context de transició energètica, introduint a l’equació el debat territorial entre ciutat i medi rural i quines solucions socials, econòmiques i tècniques els hi corresponen. Entre elles, va interessant conèixer el projecte d’Estabanell www.smartruralgrid.eu, reflexions al voltant de si l’emmagatzematge ha de ser per casa o a nivell comunitari i de barri per poder augmentar en escalabilitat, o de com s’ha de regular la figura del “gestor de càrrega del vehicle elèctric”. D’aquí va sortir el cas de l’operador energètic municipal que, en ciutats com Barcelona pot ser veritablement un catalitzador del canvi de model energètic si s’aprofita, per exemple, la urbanització del nou barri de la Marina del Port Vermell per actuar com a generador, distribuïdor i comercialitzador d’energia. Debat aquest sobre la titularitat, propietat, gestió de les infraestructures energètiques que segur donarà de molt els propers anys. Complementant aquestes oportunitats, una part important de la tertúlia va anar al voltant del problema de la “comunicació” de qüestions energètiques i donar informació correcta a la ciutadania per, a partir d’aquí, poder incidir socialment i política a favor de la transició energètica.

Com era d’esperar, d’iniciativa, idees i projectes reals que exemplifiquen les possibilitats del nou model energètic no en faltar. Des del cas d’autoproducció compartida Generation kWh de Som Energia a casos particulars de ciutadans o d’empreses que estan tirant ja endavant projectes d’autoconsum a Catalunya i que ens mostren que el moviment cal demostrar-lo caminant.

Com a conclusió al final de la tertúlia vam comprovar que no existeix una sola solució tècnica, que l’aspecte social és fonamental per catalitzar el canvi i que una de les barreres més importants a l’hora de portar projectes a la pràctica que permetin treure el màxim aprofitament de l’estat actual de la tecnologia és tenir una “smart regulation”. Vist i sentit tot el que es va dir i compartir, no hi ha dubte que veurem canvis molt importants a tots nivells (tècnic, social, empresarial, …) en el sector energètic durant els propers anys i sens dubte, tots volem ser-hi i contribuir-hi. Això promet!

Res més, donar les gràcies a l’Hugo per explicar-se tant be i amb un domini excel·lent de la llengua catalana i a tots els assistents que, com sempre, són els qui donen sentit amb la seva participació a aquest cicle de sopars-tertúlies.

Proper debat: Energia Nuclear a Catalunya. Ens hi posem? 

Dilluns 19 de setembre a les 20.30 al restaurant El Velódromo

Post Tags
Written by

Grup promotor de les tertúlies sobre "Energia i Societat", espais de debat sobre les implicacions socials, econòmiques, ecològiques, tecnològiques, entre d'altres, de la transició energètica a Catalunya. Mariano Marzo, Daniel Quer, Pep Salas.

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.