a
a
HomeTertúliesSopar Tertúlia #5: L’estat de l’energia – l’informe anual 2016 de l’Agència Internacional de l’Energia

Sopar Tertúlia #5: L’estat de l’energia – l’informe anual 2016 de l’Agència Internacional de l’Energia

El passat 25 de gener de 2017 va tenir lloc el cinquè sopar tertúlia. Atès és el primer de l’any, què millor que començar amb una visió a mig i llarg termini del sector mundial de l’energia a partir de l’anàlisi de l’informe del World Energy Outlook (WEO) 2016 publicat per l’Agència Internacional de l’Energia. Per fer-ho vam comptar amb el co-organitzador de les tertúlies Mariano Marzo, expert en la matèria i que ja fa analitza els WEO any rere any.

EL WEO 2016 realitza una prospectiva del mercat al 2040 tenint en compte la seguretat energètica, el medi ambient i el desenvolupament econòmic. Aquesta visió de context és necessària per poder conformar una visió global en el temps i en l’espai de la qüestió i tenir elements d’anàlisi per després aplicar-ho a Catalunya. Tanmateix, d’ençà que es tanca el WEO fins que es publica, passen uns quants mesos mai exempts de novetats. I en aquesta ocasió, caldrà veure l’efecte de l’elecció del president Trump als Estats Units i les possibles implicacions en política energètica a nivell global.

En Mariano va començar la seva intervenció anomenant l’article de Barack Obama publicat a Science on afirma que el camí de l’energia neta és irreversible. Del tot recomanable llegir-ho (podeu llegir-lo aquí).

Amb una actitud crítica, sempre necessària, cal entendre que, si bé les prospectives energètiques ens serveixen per desgranar escenaris, n’existeixen de diferents i són subjectives depenent de qui les finança. En el cas del WEO al darrera hi ha l’OECD i es basa en una modelització quantitativa a partir d’un software propi que, d’altra banda, està disponible i es pot demanar. En Mariano comenta que d’uns anys cap aquí s’ha posicionat de manera cada vegada més clara a favor de les energies renovables. I això és important perquè és un posicionament que arriba a les persones que prenen les decisions en política energètica dels respectius països. Concretament en l’informe analitzat es presenten cinc escenaris de referència: 1r. New Policies (es compleixen els acords de París); 2n. Current Policies (seguim com fins ara); 3r. 50% de probabilitat que no se superen els 450 ppm (2ºC) el 2100; 4t. 60% de probabilitat; i un 5è. Que planteja un màxim de 1,5ºC d’increment de temperatura pel 2100.

Per desenvolupar els diferents escenaris, es tenen en compte un seguit d’Inputs. Concretament:

  • polítiques energètiques en funció de l’escenari i de la regió;
  • el creixement mig anual del PIB. En aquest cas es considera un 3,4% de mitjana al món;
  • el creixement demogràfic. Es preveu passar dels 7.255 milions de persones el 2014 als 9.252 al 2040 amb una concentració del 63% en zones urbanes (davant el 53% actual).
  • Els diferents escenaris també contemplen una taxa sobre les emissions de CO2,
  • la millora de la tecnologia
  • un preu del barril de 124 euros en l’escenari tendencial i de 78 euros en el verd.

Amb aquesta informació, el model dóna un seguit de resultats en forma de tendències.

  • La primera és la coneguda com “decoupling”, és a dir pèrdua de correlació entre PIB, consum d’energia i emissions. Per tant, la OCDE planteja un creixement econòmic mundial deslligat del consum d’energia fòssil i nuclear;
  • increment en la demanda d’energia primària generalitzat, menys a la Unió Europea;
  • energies renovables com a font d’energia prioritària, seguida del gas natural, mentre que el carbó perd posicions de manera clara a escala global en els propers 25 anys degut al seu impacte en emissions i contaminació;
  • a nivell polític, es destaca la tendència a nivell global d’apostar per les energies renovables fins a duplicar les actualment existents a dia d’avui i a una reducció del seu cost degut a l’increment de la competència. En aquest sentit, caldria un 60% de la contribució mundial al 2040 per mantenir l’escenari de 450ppm. Tanmateix, les energies renovables presenten certes limitacions a l’hora de cobrir les necessitats tèrmiques, a on s’espera passar del 3% actual a un valor entre el 7% i el 20% segons l’escenari.
  • Es preveu una reducció de consum del 1,8% anual per mesures d’eficiència energètica;
  • Electrificació de l’economia, però, amb un seguit de fronteres tecnològiques en sectors com la indústria (com la petroquímica), els edificis (climatització) i el transport (l’aviació i el transport marítim, a on es preveu un fort increment del Gas Natural Liquat GNL).
  • Respecte seguretat de subministrament, un dels punts claus en qualsevol política energètica, el WEO planteja l’impacte de caigudes en els nivells d’inversió dels combustibles fòssils i la relació que pot tenir amb el preu en un escenari de peak oil. Aquest dèficit en el subministrament convencional pot veure’s compensat pel fracking en mercats com els Estats Units o Austràlia i pel GNL
  • Respecte les emissions, en Mariano ens va donar una dada molt important que va centrar part del debat posterior. El WEO projecta un increment de 2,7ºC amb els compromisos actuals fruit dels acords de París durant la COP21 (el primer escenari conegut com “New Policies”). Per tant, molt lluny del 2ºC teòrics de l’acord, la qual cosa esdevé una crítica important al veritable sentit de l’acord assolit. Els diferents models, per tant, no certifiquen la fi de l’era dels combustibles fòssils

Tota aquesta informació (metodologia, inputs i tendències resultants) va donar lloc a un ric debat a on va quallar la idea que hi ha indicis de certa correcció en el consum de fòssils, però no n’hi ha prou. La “recepta” del l’OCDE és, en aquest ordre, Eficiència Energètica, Energies Renovables, Energia nuclear i segrest de Carboni fòssil. I això adoba el debat sobre quina és la intensitat de la transició que s’ha de seguir i l’àmbit geogràfic al qual s’acota. Es diferent tenir un discurs global que aterrar-lo a la casuística d’un territori concret, com podria ser la Unió Europea que, malgrat va perdent centralitat a nivell geopolític, també ha de tenir el seu propi pla.

D’altra banda, sorgeix la crítica d’un anàlisi massa determinista, quan en realitat societats complexes com la nostra evolucionen de manera no prevista i, en aquest sentit, cal preguntar-se sobre la resiliència d’una economia molt emmotllada al consum de fòssils davant d’impactes com escassetat o preus molt alts en un moment determinat. Fenòmens com Trump o Putin, que estan encapçalant el que sembla una veritable “contrareforma energètica” poden canviar l’equilibri regional a nivell polític i energètic.

Com a dada resum, però, el fet desconegut que ni tan sols complint els acords de París s’arriba a contenir un nivell d’emissions per sota de 450ppm va generar certa frustració i, magistralment, un dels contertulians, va sentenciar que davant dels reptes que afrontem, ja no cal preguntar-nos tant “Quin planeta deixem als nostres fills?”, sinó “Quins fills deixem al nostre Planeta?”

Written by

Pep Salas, enginyer agrònom i Doctor per la UPC amb tesi sobre transició energètica. Ha desenvolupat la seva activitat professional en el món de l'energia des de diferents vessants, tan tècnics, com socials i econòmics.

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.