a
a
HomeTertúliesSopar Tertúlia #6: Factura elèctrica: com es forma el terme d’energia

Sopar Tertúlia #6: Factura elèctrica: com es forma el terme d’energia

En sisè sopar tertúlia del passat 27 de març va tenir una convidada molt energètica: la Carlota Pi, co-fundadora i presidenta d’Hola Luz. Una companyia de comercialització elèctrica i de gas que ha fet els darrers anys un salt espectacular fins als 90.000 clients actuals, a un ritme de 250 per dia, dels quals un 29% venen per recomanació directa d’una altre client que, en paraules de la Carlota, són els “millors ambaixadors”. Com ella explica, l’energia és un servei universal per les persones, però fins ara “l’energia no parlava llenguatge humà”. I aquest és el filó per on es diferencia la seva proposta de valor “per construir una relació de confiança”. De cara al futur, Hola Luz ho té clar: el “què” és “Energy as a Service” (incloent electricitat, gas i mobilitat); i el “com” a partir de recursos energètics distribuïts com energia solar i bateries a les cases.

Entrant en matèria de com es fixa el terme d’energia de la factura, la Carlota ens fa una reflexió interessant sobre el mercat marginalista de fixació de preus. Malgrat no és perfecte, té una virtut important: permet accedir a tothom amb igualtat de condicions siguis gran o petit. Afegit a que els preus del transport i distribució també són comuns, així com la part de taxes i impostos, fa que pràcticament tots els agents del mercat tinguin els mateixos costos. I això obra l’oportunitat de petites companyies de fer-se un forat en el mercat si són capaces d’ajustar marges a partir d’estructures més lleugeres, jugant, per exemple, la carta digital. És interessant veure que això no passa en el sector del gas, a on només un 5% es negocia en el mercat, essent molt més difícil competir per operadors petits.

Aquest mercat marginalista s’estableix en base horària d’un dia per l’altre i es basa en una senyal de preu. El conjunt d’oferta d’energia i demanda es creua fins a trobar el valor que els cassa. Aquest procés té en consideració també les restriccions tècniques pròpies de cada tecnologia.

Per la part d’oferta, la nuclear entra a “preu acceptant”, atenent la seva manca de flexibilitat. L’eòlica, actualment assumeix cert risc en no ofertar a zero, sinó al seu cost d’operació i manteniment, aproximadament a 2,4 €/MWh. Els cicles combinats, dependent de l’eficiència i del preu del gas, poden estar entre 20 i 30 €/MWh i finalment el carbó a 40-45 €/MWh.

Per la part de la demanda, cal diferenciar el sector residencial de l’empresa. Per les llars i la PIME el consum d’energia és bastant inelàstic perquè ofereix un servei bàsic de manera que el preu no afecta molt la demanda. En el cas domèstic, es va crear una tarifa indexada al preu del mercat conegut com PVPC – Preu Voluntari del Petit Consumidor. D’aquesta manera, ens fa veure la Carlota, el govern es treu la responsabilitat de possibles increments de preu. Respecte el consum de la indústria sí que existeix un segment sensible al preu que pot aportar flexibilitat a la xarxa. I, finalment, hi ha les centrals de bombeig que a vegades marquen el valor del preu marginal en incrementar la demanda.

Aquesta metodologia de cassació, doncs, té algunes avantatges, però alhora aporta molta volatilitat al mercat diari, la qual cosa implica haver de gestionar el risc per poder-se assegurar els preus. Hi ha diferents estratègies:

  • PPA (Power Purchase Agreement): és un acord amb productors a mig o llarg termini. Dona seguretat a ambdues parts, però a l’Estat només representa el 5% de la cobertura de risc. Costa molt trobar-los per la regulació i l’estructura d’empreses del sector. Contràriament, a països amb un nivell de liberalització més alt, com és el Regne Unit o els Països Baixos, aquesta figura representa el 90% de la gestió del risc.
  • Mercats: Cobertura financera dels marges (swaps). Existeix molta oferta (per part d’elèctriques, de bancs, i d’assegurades, principalment), però calen garanties molt grans per avalar totes les operacions i això és una pèrdua de competitivitat pels comercialitzadors independents. La Carlota ens explica que en basar-se en un mercat de futurs, pot haver-hi un efecte perniciós en escenaris de preus baixos que facin pujar el cost i encarir aquesta estratègia de gestió del risc.

El sopar va continuar amb el debat entre tots els co-tertulians, el que va permetre aportar dades precises per ampliar o bé per matisar la intervenció inicial. Respecte el mercat marginalista, per exemple, s’apunta que com a tal no és problemàtic, però en el cas espanyol sí que ho és per la concentració d’agents. El fet que el 70% de la producció estigui controlada per només dues empreses, distorsiona la pròpia filosofia del mercat marginalista. Per tant, no és només qüestió de disposar d’un marc regulador adequat, sinó també de tenir una competència real que, en el cas de l’Estat, hauria de passar per la desinversió en actius per evitar posicions tan dominants.

Van ser també forces les reflexions al voltant del paper del consumidor residencial en el mercat elèctric. La Carlota aportava la dada que il·lustra que de mitjana, el consumidor europeu dedica pocs minuts a l’any en revisar i entendre la factura d’electricitat, segons Accenture. I aquest fet ha fet bascular a empreses com Hola Luz l’estratègia des d’una visió més “evangelista” a una amb més de vocació de servei basat en la confiança. Aquets fet, però, va ser considerat per alguns tertulians com el taló d’aquil·les de les empreses independents en el moment que perdin la vocació de formar i educar al consumidor.

Finalment, un darrer filó del debat va posar l’accent en fins a quin punt no s’ha creat un mercat totalment fictici, molt basat en enginyeria financera, però molt lluny de la realitat de com produir i consumir energia. I com aquest fet, a la llarga, podria generar una bombolla (si és que no és el que ha passat amb el dèficit de tarifa).

En resum, va ser un sopar “formatiu” i alhora “visionari”. D’una banda, endinsant-se en aquest món de la formació de preus del mercat que et demostra que la viabilitat de les empreses independents de comercialització elèctrica no es pot basar només en bon màrqueting, sinó que cal tenir estratègies molt ben travades de compra i de gestió de risc; i d’altra, aportant una visió optimista a partir del fet que, malgrat tot, les coses en el sector elèctric van canviant i el mercat monolític de tants anys està donant pas a noves ofertes, a una maduració progressiva del client i a noves tecnologies de recursos distribuïts.

Post Tags
Written by

Pep Salas, enginyer agrònom i Doctor per la UPC amb tesi sobre transició energètica. Ha desenvolupat la seva activitat professional en el món de l'energia des de diferents vessants, tan tècnics, com socials i econòmics.

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.