a
a
HomeTertúliesParlem sobre pobresa energètica: Resum Sopar Tertúlia #7

Parlem sobre pobresa energètica: Resum Sopar Tertúlia #7

El passat 24 d’abril va tenir lloc el setè sopar-tertúlia Energia i Societat sobre un tema punyent en la societat catalana: la pobresa energètica. Per fer-ho vam comptar com a convidats amb el Dr. Enric Bartlett d’ESADE i amb en Àngela Arce i Daniel Ortiz de l’Institut Cerdà.

L’Enric va centrar la seva intervenció en el marc legal en el que cal circumscriure la “pobresa energètica” i, concretament, va començar fent una explicació terminològica. “Com definim la pobresa energètica?”. Per exemple, al Regne Unit es consideren aquelles llars que dediquen més del 10% dels ingressos per atendre necessitats energètiques. A l’Estat espanyol, però, no existeix cap norma especial. L’article 45.1 de la Llei del sector elèctric diu que “es reglamentarà per part del govern (…) abans del 30 d’abril de 2017”, cosa que no ha passat. I a Catalunya, arran d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) es va promoure la Llei 24/2015 el que es defineix com “(…) la dificultat per afrontar les factures dels subministraments elèctrics, gas i aigua(…)”. La manca d’una definició harmonitzada arreu de la Unió Europea (basat en aspectes circumstancials, en criteris de llindar de renta…) dificulta la coordinació entre els diferents agents involucrats i només podem atendre’ns a la figura del “consumidor vulnerable” previst ja des del Segon Paquet de l’Energia, el 2003. El fet de referir-se com a “consumidor” implica que ja no són usuaris d’un servei públic, sinó consumidors d’un servei prestat en el marc de mercats suposadament competitius. I es comenta que “es podran imposar (i per tant amb caràcter facultatiu) obligacions a les empreses elèctriques de fixar preus (…) per la protecció dels consumidors vulnerables”. La Directiva 72/2009 promou que els Estats membres defineixin el “consumidor vulnerable” obrint la porta a “(…) la no desconnexió en períodes crítics”.

Tanmateix, han passat 8 anys i la definició encara no s’ha fet, ni tan sols en el 2013 durant la tramitació de la nova Llei elèctrica. A efectes pràctics opera el “Bo social” des del RD-Llei del 2009 pel qual s’aplica una tarifa bonificada el 25% sobre la tarifa regulada PVPC. Malgrat no estar desenvolupat normativament, permet a l’Estat espanyol complir la normativa comunitària. Però, com es finança? Entre el 2009 i el 2012 va anar a càrrec dels generadors, però el Tribunal Suprem ho va tombar el 2012 al·legant que “es contrari al dret”, considerant-ho “cost del sistema”. A partir d’aquell moment, va passar a estar a càrrec de les matrius de les societats integrades, fet que va generar molts recursos, fins que al 2016 va haver de deixar d’aplicar-se al·legant el “principi de no discriminació” i traspassant els costos als consumidors. I, actualment, el RD_llei 7/2016 del 23 de desembre en fa responsable del pagament a les comercialitzadores. Veurem com acaba.

La demora en la transposició de la Directiva 2009 porta a que algunes Comunitats Autònomes dictin normes pròpies, com és el cas del Codi de Consum Català, a on si bé es preveu el “no tall en períodes hivernals”, manca el Reglament que ho desenvolupi. Aquesta doble situació (A l’Estat el “Bo Social” i a Catalunya el “no tall”), porta al Tribunal Constitucional a definir que el títol competencial preferent és de l’Estat i, per tant, és d’aplicació la normativa estatal i es declara inconstitucional l’autonòmica. Per aprofundir més en els aspectes del marc legal i regulador, l’Enric ha preparat un post imprescindible: Pobresa energètica: una realitat tossuda, una regulació controvertida.

Aquesta contextualització legal va donar pas a que l’Àngela ens il·lustrés amb algunes dades concretes que ajuden a aterrar el debat. D’una banda, i d’acord amb l’Idescat (2015) podem considerar que hi ha un 7% de consumidors amb “dificultats de pagar els subministraments”, la qual cosa implicaria una població d’aproximadament mig milió. Però, d’altra banda, el conjunt de 10,8M€ (2016) de fons públics dedicats al pagament de les factures de les llars vulnerables (5M€ de la Generalitat, 5 M€ de l’Àrea Metropolitana i 0,8M€ de l’Ajuntament de Barcelona), no s’esgoten. Aquesta aparent contradicció pot trobar explicació en el procés de reconeixement de llars vulnerables i la realitat creixent de la “pobresa invisible” que la fa difícil de detectar (com el cas de la senyora Rosa de Reus). Això ens porta a reflexionar sobre quins són els factors que causen la pobresa energètica. D’acord amb l’Àngela, s’indiquen tres factors bàsics: la renta bàsica, les condicions de l’habitatge i el preu de l’energia (fet que porta a reflexionar, per exemple, si té sentit aplicar un IVA del 21% a subministraments elèctrics quan, per exemple a l’aigua és del 10%). I, per tant, podem pensar en com estalviar a partir de diferents mesures, les quals cal tenir ben definides i quantificades per poder prendre decisions efectives. En aquest sentit un canvi d’hàbits en el consum pot implicar una reducció del 4%, fer accions bàsiques (aïllament finestres…) fins al 8% i la revisió del contracte fins a un 20% de reducció en el cost.

L’Àngela ens convida a fer una reflexió basant-se en aquestes dades sobre si “la pobresa energètica és o no és un problema econòmic”. A efectes pràctics no és una xifra de diners acumulats important en el context del mercat energètic, però sí que pot ser hi ha el risc per part del sector que el no pagament pugui tenir un efecte crida.

Respecte la Llei Catalana 24/2015 cal reconèixer-li el caràcter pioner, però la indefensió que causa el fet que el Reglament de desenvolupament no estigui desenvolupat, genera dubtes i inseguretat jurídica sobre com s’ha de procedir. També hi ha un factor afegit que molts municipis es fan insubmisos als pagaments d’aquelles llars vulnerables reconegudes pels serveis socials i que no poden pagar la factura al·legant que no es poden pagar amb fons públics les factures a empreses privades.

Sobre el Bo Social, es quantifica en 2 milions d’usuaris a tot l’Estat i es fa referència que la nova revisió de la normativa el vincularà a la renta de la llar, definint la figura del Usuari Vulnerable Sever i aplicant una bonificació de fins el 50%. Tindrem un nou conflicte entre el nou Bo Social i la Llei catalana 24/2015? El debat està servit.

Durant l’estona de col·loqui cal destacar la presència de contertulians experts en la temàtica, ja fos des d’una vessant legal, econòmica, social o municipalista. Va ser, doncs molt enriquidor i constructiu. Un dels temes que va centrar bona part de l’atenció posava de relleu en diferents tipus de ”pobresa energètica”, arribant a un cert consens que hi ha una casuística molt diversa, però que malgrat casos oportunistes (com aprofitar-se del bó social en casos a on no es justifica econòmicament), hi ha una crua realitat que afecta a un percentatge important de la població i que cal prendre mesures d’urgència quan el problema apareix. Especialment impactant és el testimoni de qui trepitja el carrer i estar amb el dia a dia de les llars vulnerables, sempre detectades i acompanyades pels serveis socials dels municipis. Per això, després de cert debat, es va generalitzar la idea que sí que és important adjectivar “pobresa energètica”, i no referir-se només a “pobresa”, per poder posar el focus en aquest aspecte concret, generar el debat i orientar les mesures oportunes sectorialment.

Un altre qüestió és si els recursos han de provenir del propi sector (amb referències als multimilionaris beneficis de les empreses energètiques) o dels Pressupostos Generals de l’Estat, discussió que en el fons invita al debat sobre el caràcter públic dels serveis energètics i el repartiment dels costos i beneficis. Perquè amb la situació actual, som els consumidors que ho anem pagant repetidament. I només actuar en el pagament, no implica reducció de consum ni eficiència energètica, consens que va haver-hi entre tots. Es va explicar en el cas del Regne Unit que les mesures d’eficiència energètica van a càrrec de les empreses del sector i el pagament de les factures dels consumidors vulnerables, dels Pressupostos Generals, o fins i tot, des d’altres partides pressupostàries, com la sanitat.

Moltes intervencions van analitzar la Llei Catalana. Si bé és cert que és un pas endavant, sembla no ser suficient, sobretot pel no desenvolupament del reglament (fet que ha portat problemes a l’hora de procedir a l’adjudicació dels contractes d’energia a molts municipis, com en cas de Barcelona, ja que malgrat és condició el compliment de la Llei, la manca de Reglament crea inseguretat jurídica a les empreses del sector). També es van posar de relleu aspectes més controvertits, com ara el “silenci positiu” que s’atribueix a la no resposta dels serveis socials a la petició de les empreses si una persona està en situació de vulnerabilitat. Aquest debat va derivar en la constatació de la manca de diàleg entre els agents implicats, com va quedar de relleu durant el I congrés de Pobresa Energètica (novembre 2016) a on les grans empreses del sector no van estar-hi presents, de manera que el debat vinculat incorpora sempre una alta càrrega ideològica que pot allunyar el consens i la presa de decisions

Finalment, l’experiència de tots plegats va portar a poder desgranar algunes propostes per mitigar la pobresa energètica. En podem destacar: associar l’eficiència energètica al confort i a la salut, posar de relleu el concepte de “demanda reprimida” per un tema de cost, utilitzar les dades dels comptadors digitals per mesurar-la i decidir les accions amb precisió, autoconsum compartit, comptadors comunitaris per compartir el terme de potència, reducció d’impostos per les llars vulnerables, aprofitar els “white certificates” per finançar mesures de reducció de consum, tarifa d’energia per trams o aprofitar els excedents de l’autoconsum per compensar energia consumida en llars vulnerables.

Una vetllada intensa i fructífera que ha posat de relleu la necessitat de parlar entre els diferents agents i d’afrontar amb imaginació la qüestió atès no hi ha una única solució.

Written by

Grup promotor de les tertúlies sobre "Energia i Societat", espais de debat sobre les implicacions socials, econòmiques, ecològiques, tecnològiques, entre d'altres, de la transició energètica a Catalunya. Mariano Marzo, Daniel Quer, Pep Salas.

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada