a
a
HomeLectures d'aquí i d'allàLa incertesa es troba arreu; però no és necessàriament dolenta – Lectures d’aquí i d’allà

La incertesa es troba arreu; però no és necessàriament dolenta – Lectures d’aquí i d’allà

La incertesa es cotitza a l’alça en la transició a l’energia neta. Aquesta és l’idea força que resumeix el resultat de l’enquesta anual sobre l’estat de l’empresa elèctrica 2019, duta a terme per la publicació nord-americana Utily Dive, que han respost 523 directius i empleats del sector de Canada i els EEUU[i].

El 35% de les respostes indicaren que la incertesa en relació amb les condicions de mercat, les regulacions i els canvis en el mix de generació eren la seva principal preocupació. El 2016 només respongueren així un 16%.

En canvi, respecte a què volen els usuaris pel que fa a la generació,no sembla que hi hagi tanta incertesa, ja que la raó més determinant per invertir en tecnologies netes, com renovables i emmagatzematge, és la demanda dels consumidors (19%). Per sobre de la sostenibilitat (18%) o els mandats de la regulació a complir (16%), probablement perquè aquests darrers no son prou exigents o s’han relaxat. Val a dir que sempre parlem de mitjanes, ja que al ser la regulació sovint estatal i no federal, es nota la major exigència a la costa Oest, on els mandats (27%) més que els desitjos dels consumidors (23%)justifiquen el canvi en la generació.

Pel que fa als conceptes a retribuir, el model que ha funcionat durant més d’un segle de recuperar els costos del servei està canviant i s’entén que canviarà encara més. Sembla que caminem cap a un model híbrid on a més dels costos es retribuirà en funció del compliment d’objectius (35%- 37%). El que a casa nostra hem començat a veure tímidament en relació amb la distribució i que caldrà estar amatent si s’intensifica en l’esperada pròxima Circular de la CNMC relativa a la metodologia de peatges.

Quant als pagaments dels consumidors per fer front a despeses fixes i noves inversions, guanya punts el passar a tarifes en funció del temps d’ús (50%), per damunt inclòs d’un increment de conceptes fixes (47%) queels darrers anys ha estat – també a les nostres latituds, terme de potència- el vector predominant de canvi i que ha suscitat discussions enceses al si de les agències reguladores dels diferents estats de la Unió que l’han d’aprovar. Precisament, la justificació –a efectes retributius- de les inversions emergents en emmagatzematge, carregadors de vehicles elèctrics i micro-xarxes, així com la recuperació de costos fixos, representen la primera (55%) i segona (43%) preocupacions dels enquestats associades amb la regulació. En canvi, la gestió del creixement de la generació distribuïda i del balanç net/ avaluació de l’aportació solar és el tercer (41%).

Una dada de context quan parlem de transició a energia neta. La substitució de carbó per gas i la integració de renovables havia donat lloc a una reducció de les emissions; però el 2018 la tendència s’ha invertit i s’han incrementat per primer cop en una dècada. Com vam tenir ocasió de conèixer de la ma de Mariano Marzo en la recent tertúlia dedicada a l’informe de l’Agència Internacional de l’Energia, l’increment global d’emissions  ha estat d’un 1,7%, fruit d’un augment del 2,3% de la demanda d’energia que ha estat coberta per combustibles fòssilsen gairebé un 70%.

A la pregunta del milió ¿hi ha d’haver alguna mena de política federal o mesura per promoure la descarbonització del sistema energètic?, el 82% respon que sí. Un impost sobre el carboni emès és l’opció preferida (27%), per cert, també ho és pel president de la primera petroliera del món, ExxonMobil en el seu informes de situació 2018[ii]. D’altra banda, l’establir límits a les emissions, tot recuperant la regulació Obama que va fixar estàndards d’emissió per les centrals de generació, rep també suport (20%).

Ara que el Reial Decret 244/2019 ha obert oportunitats a l’autoconsum a casa nostra, com ens exposava de manera precisa Irene Bartol a la tertúlia de 24 d’Abril, paga la pena veure que determinades discussions no son pas exclusives nostres. Pel que fa a la compensació dels pro-sumersamb plaques fotovoltaiques a teulada, les utilitesconsideren que retribuir-los amb la tarifa domèstica per tota l’energia exportada a la xarxa (net metering) implica que no contribueixen  a mantenir-la. La indústria “solar” en canvi, diu que els sistemes distribuïts ofereixen beneficis a la xarxa que les utilitiesno volen o no saben reconèixer.

En molts Estats de la Unió s’han introduït,per mirar de trobar una solució, noves modalitats de compensació que incorporen els valors de localització i temporal de la generació; però les utilities prefereixen fórmules més simples. Així, pagar el preu del mercat majorista (30%) o el domèstic descomptats uns càrrecs per mantenir la xarxa (28%). La qüestió és si aquestes fórmules poden fer no rendible la inversió del pro-sumer.

Per acabar, remarcar que la preocupació que més enquestats (85%) consideren important o molt important, és la seguretat, en particular la ciber seguretat. La raó: el procés de digitalització del sector i la necessària automatització d’una xarxa de gestió cada cop més complexa, com a conseqüència del desplegament de recursos distribuïts.

 

Enric R. Bartlett Castellà. Professor de Dret Públic ESADE Business & Law Schools (Universitat Ramon Llull)

[i] https://www.utilitydive.com/news/seu-2019-survey-uncertainty-mounts-in-the-clean-energy-transition/549214/

[ii] https://www.ourenergypolicy.org/wp-content/uploads/2018/03/2018-Energy-and-Carbon-Summary.pdf

 

Escrit per

Professor de Dret Public a ESADE Business&Law Schools (Universitat Ramon Llull)

No hi ha comentaris

deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada