a
a
HomeLectures d'aquí i d'allàLes dades de consum d’energia elèctrica individualitzades i amb desglossament horari, son dades personals – Lectures d’aquí i d’allà

Les dades de consum d’energia elèctrica individualitzades i amb desglossament horari, son dades personals – Lectures d’aquí i d’allà

Aquest setembre, per variar, començarem amb lectures de textos generats a Espanya, en comptes d’anar a l’altra banda de l’Atlàntic. Concretament ho farem amb  una sentència del Tribunal Suprem del passat 12 de juliol .

Iberdrola Distribución Eléctricas SAU (en endavant Iberdrola) va recórrer contra la desestimació per part de l’Audiència Nacional del seu recurs front la  Resolució de 2 de juny de 2015, de la Secretaría d’Estat d’Energia, que obliga les distribuïdores a enviar els mesuraments de càrrega horària (en endavant CCH) individualitzada, és a dir els mesuraments horaris de cada consumidor, a l’operador del Sistema (Red Eléctrica de España). Fins aquesta resolució del Ministeri competent en matèria d’energia, els mesuraments ja es facilitaven per les distribuïdores; però de forma agregada.

Iberdrola sostingué que aquestes dades, amb desglossament horari, permeten a qui hi tingui accés conèixer les hores ordinàries d’entrada i sortida del domicili, l’hora que se’n va a dormir, els períodes en que hi ha més activitat a l’habitatge o al local de negoci, l’ús d’aparells de calefacció o refrigeració, etc. És a dir, permeten conèixer els hàbits de conducta privada dels consumidors. Unes dades que, per tant, fan referència, substancialment, a la intimitat de cada consumidor.

Queda a consideració del lector, valorar el pes respectiu que a l’hora d’interposar el recurs va tenir l’interès en protegir la intimitat dels consumidors, la defensa de la legalitat i l’impedir que un altre agent del sistema disposi d’unes dades molt rellevants que potencien les capacitats de qui les té.

El recurs de cassació, al que s’oposa REE i l’advocacia de l’Estat, es centra en dos assumptes diferenciats; per bé que relacionats entre si:

  1. Determinar si les dades de les corbes de càrrega horària, associades a cada punt de subministrament, son dades de caràcter personal perquè ni que sigui indirectament pot arribar-se a conèixer qui és el seu titular.
  2. Si es considerés que es tracta de dades de caràcter personal, analitzar si la seva tramesa a l’operador del sistema, es troba dins dels supòsits que es permesa la seva transmissió a un tercer sense consentiment del titular.

Les qüestions jurídiques suscitades s’havien de resoldre a la llum de la  Llei Orgànica de Protecció de Dades 15/1999, de 13 de desembre (LOPD)aplicable per raons temporals, car quan es va dictar la Resolució no havia entrat en vigor l’actual  Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals. S’aplica normativa ja derogada perquè un recurs de cassació te per objecte determinar si la doctrina, la interpretació, feta pel tribunal que va dictar la sentència recorreguda, és jurídicament correcta quan si no ho fos produiria greus perjudicis al interès públic.

L’antiga LODP, utilitzada com a norma de contrast en el cas, defineix (art. 3.a) dada personal com: “qualsevol informació referent a persones físiques identificades o identificables”.

El Tribunal conclou (fonament jurídic 3r) que, efectivament, son dades personals les de consum d’energia elèctrica individualitzats i amb desglossament horari, en la mesura que poden proporcionar unes pautes de comportament diari d’una persona i es refereixen a una persona “identificable”.

Aquesta darrera qüestió, la possibilitat d’identificar la persona, l’aborda la resolució judicial assenyalant que si bé el “Codi Universal del Punt de Subministrament” (CUPS), codi de 20 a 22 caràcters alfanumèric, identifica l’aparell de mesura i no al titular del contracte de subministrament, l’operador del sistema, de forma indirecta, disposa de mitjans raonables al seu abast per vincular-lo amb la persona física titular del contracte o amb l’usuari de l’habitatge.

Concretament, l’operació de lligar el CUPS amb una persona concreta pot tenir lloc en exercici de les facultats d’inspecció que l’operador del sistema té, en tant que responsable del sistema de mesurament.

En el curs d’una investigació concreta sobre el correcte funcionament dels sistemes de mesura, REE pot sol·licitar de les distribuïdores i aquestes estan obligades a aportar les dades d’ubicació concreta dels punts de subministrament inspeccionats. Unes dades que figuren en el “Sistema d’informació dels punts de subministrament” (SIPS), base de dades que està en possessió de les distribuïdores i que conté el CUPS i la informació sobre tipus i nom de la via, número, pis i porta, població, província, nom i cognoms del titular, direcció complerta d’aquest, si és persona física i si es tracta del seu habitatge habitual o no.

La sentència en cassació del Tribunal Suprem rectifica doncs a l’Audiència Nacional,  tot confirmant el caràcter personal de les dades objecte de controvèrsia.

La segona qüestió considerada, (b) de si es poden transmetre sense autorització del seu titular, la resol afirmativament al considerar que està coberta per l’excepció prevista a la LOPD quan l’article 11.1.c) diu:

“Quan el tractament respongui a la lliure i legítima acceptació d’una relació jurídica el desenvolupament, el compliment i el control de la qual impliqui necessàriament la connexió del tractament esmentat amb fitxers de tercers. En aquest cas, la comunicació només és legítima quan es limiti a la finalitat que la justifiqui”.

Té el seu interès resseguir el raonament judicial per arribar a aquesta conclusió (Fonament jurídic 4rt).Més enllà del tractament de dades personals prestat per les companyies distribuïdores i comercialitzadores, en base a la doble relació contractual de l’usuari, amb les primeres pel contracte d’accés a la xarxa de distribució i transport, amb les segones pel de subministrament, diu que es considera que la tramesa a l’operador del sistema per les distribuïdores té la finalitat de garantir i controlar el correcte funcionament de la xarxa. En aquest sentit, afegeix que el fet que abans les dades de consum dels diferents punts de subministrament es remetessin de forma agregada, no implica que sigui innecessària la possibilitat de trametre-les de forma individualitzada quan els avenços tècnics ho fan possible.

En definitiva, la necessària protecció de dades que permeten conèixer els hàbits de conducta privada dels consumidors i que, per tant, s’insereixen en el cercle excloent de la seva intimitat, no impedeix, excepcionalment, transmetre-les sense el seu consentiment quan això és necessari per tal que es puguin desenvolupar més bé les funcions de supervisió amb vista al millor funcionament del sistema.

L’aprovació del Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea (RGDP) entenc que no altera aquesta conclusió. El concepte de dades personals[i]no varia i es reconeix com a causa d’exclusió del consentiment del titular la seva transmissió en casos d’interès públic[ii]. La llei de transposició del RGDP a l’ordenament espanyol, la citada Llei orgànica 3/2018, exigeix que l’interès públic derivi d’una competència atribuïda per una norma amb rang de llei, cosa que compleix REE a la que s’atribueix la responsabilitat del sistema de mesuraments per la Llei del Sector Elèctric[iii].

Enric R. Bartlett Castellà. Professor de Dret Públic ESADE Business & Law Schools (Universitat Ramon Llull)  enric.bartlett@esade.edu

[i]Article 4.1

[ii]Article 6.1.e)

[iii]Article 30.2.x)

Escrit per

Professor de Dret Public a ESADE Business&Law Schools (Universitat Ramon Llull)

No hi ha comentaris

deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada