a
a
HomeLectures d'aquí i d'allàLa reflexió dels Reguladors europeus sobre les tarifes de distribució elèctrica – Lectures d’aquí i d’allà

La reflexió dels Reguladors europeus sobre les tarifes de distribució elèctrica – Lectures d’aquí i d’allà

El passat 20 d’abril 2020, en ple confinament, es va publicar un nou informe del Consell de Reguladors d’Energia Europeus (CEER). Aquest cop, sobre Tarifes de Distribució que donin suport a la Transició Energètica . Un document de 39 pàgines, estructurat en 6 apartats: Introducció, Principis tarifaris, Disseny de tarifes, Tarifes de xarxa i flexibilitat, Reptes per les tarifes de distribució en la Transició energètica i, finalment, Conclusions. A remarcar que en un dels 5 annexos, presenta com a casos d’estudi les tarifes de Gran Bretanya, França, Noruega i Itàlia. 

Comença recordant que els operadors de la xarxa de distribució (DSOs), son els responsables de gestionar i invertir en les xarxes amb vista a transportar l’electricitat a i des dels usuaris. També, que els DSOs carreguen als usuaris de la xarxa les tarifes per obtenir les quantitats d’ingressos que les autoritats de regulació ( CNMC a Espanya) permeten.

L’estructura de tarifes, diu, està condicionada per l’estructura del sistema elèctric i, en conseqüència, els principis que la inspiren poden canviar en la mesura que ho faci aquest. Al moment present, els aspectes més significatius que condueixen a la necessitat de repensar les tarifes de distribució son tres: Digitalització, descarbonització i descentralització. Tot seguit, recordem els seus trets substantius: 

La Digitalització, permet una avaluació més ajustada/intel·ligent “smarter” de les necessitats i estat de la xarxa. Això, fa possible tarifes més dinàmiques i disposar de més informació, fins i tot dels  usuaris domèstics, el que habilita als DSOs a operar més eficientment la xarxa. 

La Descarbonització que implica ’augment de demanda d’electricitat (confinaments a banda) i la major participació de renovables que, com sabem, són intermitents, exigeix inversions substancials en xarxes. Unes tarifes de distribució que reflecteixin millor els costos, poden permetre una descarbonització més ràpida i a cost més baix. 

La Descentralització, que suposa la presència de diversos usuaris actius, repartits per diferents punts de la xarxa, augmenta la complexitat del seu us a nivell local i pot requerir ajustos a les tarifes.

L’estudi, compara els dos Reglaments europeus, l’actual,  Reglament EU 2019/943 i l’anterior, Reglament EC 714/2009   i assenyala les diferències pel que fa a les tarifes de distribució. El nou Reglament conserva bona part dels requeriments de l’anterior; però n’afegeix d’altres. A destacar: La referència a la flexibilitat de la xarxa i a no incloure en les tarifes objectius polítics que no tinguin a veure amb el seu us. A més, la necessitat de no discriminar la generació connectada a la xarxa de distribució, en comparació a la que ho està a la xarxa de transport. Punt aquest darrer, que vam argumentar amb el Dr. Pep Salas en una comunicació presentada al 1r. Congrés de l’”Asociación Española de Derecho de la Energía AEDEN”, el passat setembre 2019. Finalment, l’imperatiu de no discriminar l’emmagatzemament, auto-producció, auto-consum i flexibilitat de la demanda (“demand response”).

Com és lògic, l’estudi fa una referència als 3 components que, de forma aïllada o combinada, poden articular una tarifa i que també coneixem: Energia consumida,  potencia demandada (en un determinat moment) o contractada (tamany del fusible) i una component fixa pel fet d’estar connectat a la xarxa. Les dos primeres van començar sense diferenciació horària; però avui tenen múltiples dissenys possibles, en funció de la introducció de temps d’us o/i d’interruptibilitat, als que més endavant ens referim.  

Resumeixo, tot seguit, les conclusions de l’estudi que em semblen més rellevants. 

No hi ha un model tarifari que sigui aplicable a tota Europa per igual. Cal tenir presents les característiques, en cada Estat, de la xarxa, el grau de desplegament dels anomenats comptadors intel·ligents, etc. 

El primer dels principis tarifaris és que les tarifes reflecteixin els costos. Això, en definitiva, porta causa del principi d’eficiència, que la teoria econòmica defineix com l’assignació òptima de cada recurs per servir cada individu o entitat de la millor manera, tot minimitzant els costos totals del sistema.  Una tarifa que envia els adequats senyals de preus als usuaris, pot contribuir a abaixar costos. En aquest sentit, per tal que la tarifa reflecteixi els costos, cal tenir present l’estructura de costos de la xarxa tant en el curt termini (pèrdues i costos de congestió) com en el llarg termini (costos d’infraestructura). L’idea es que un usuari hauria de pagar pels costos que impliquen les seves accions. Cal tenir present que el cost en que incorre en un moment donat ve determinat per dos aspectes: la capacitat disponible a la xarxa i la quantitat d’electricitat consumida. 

La tarifa pot introduir més o menys elements de diferenciació, per exemple, per temps (estàtica o dinàmica), localització o interruptibilitat. 

Atès que la xarxa ha de disposar de suficient capacitat per atendre les puntes de demanda, té sentit la vinculació de la tarifa als concrets moment d’ús, per mirar d’incentivar-ne que s’allunyin dels moments punta de demanda. Però hi caben diverses fórmules. Fórmules que donen lloc a resultats també diversos. Així, per exemple, poden haver tarifes estàtiques; però amb preus diferents en funció de “franges horàries” pre-determinades, que és el que s’ha introduït en la Circular CNMC 3/2020 (art.7). També es poden establir “tarifes dinàmiques” on la senyal de preu es defineix a molt curt termini, proper al temps real. En aquests darrers supòsits de tarifes dinàmiques, la reacció exigeix un grau de tecnificació i automatisme per part del usuari. L’estructura triada, en tot cas, pot suposar desplaçaments de demanda significatius que, fins i tot, forcin a un canvi tarifari per confrontar noves puntes de demanda. 

La referència a la localització, porta causa de diferències de cost per servir l’electricitat en un determinat punt de la xarxa. La variació de costos pot venir determinada, entre altres circumstàncies, per la distància de la generació o de la demanda, les característiques de la xarxa, mallada o radial, aèria o soterrada. En tot cas, els vectors determinants de la diferència de cost, son coneguts. Això no obstant, pot no ser políticament viable cobrar a usuaris del mateix territori preus àmpliament diferents per un mateix nivell de servei.  

La interruptibilitat permet,  com el seu nom indica i coneixem, interrompre el subministrament a l’usuari en determinades condiciones acordades prèviament, a canvi d’un efecte beneficiós per a ell en les tarifes. Així, per exemple, interrompre la recàrrega del vehicle elèctric. Òbviament, l’efecte positiu pel sistema és la disminució de la necessitat de reforçar la xarxa. 

Les autoritats de regulació han de considerar si l’augment de la generació descentralitzada exigeix introduir tarifes a la producció o, si ja han estat introduïdes, incrementar-les. A més, cal que tal com mana el Reglament (EU) 2019/943 les tarifes no discriminin entre producció connectada a la xarxa de distribució, respecte de la que ho està a la xarxa de transport. Això, porta causa del debilitament del principi de cost en cascada, raonable en la generació centralitzada, que es basa en l’assumpció que l’energia flueix en un únic sentit, des dels nivells de voltatge més alt als més baixos. 

Per tal que les tarifes donin senyals de preu vinculades a la situació de la xarxa en temps real ( o gairebé) el que se’n diuen tarifes intel·ligents (“smart tariffs”) cal, com hem avançat, que els consumidors disposin de la tecnologia escaient. Entenc que això vol dir comptadors intel·ligents,  la possibilitat d’accedir automàticament a les seves dades i emmagatzematge. 

-Les tarifes per consumidors amb emmagatzemament han de reflectir l’ús de la xarxa tant per retirar com per injectar energia. En el primer cas, es pot dir que s’actua com a “consumidor”, en el segon com a “productor”. Al mateix temps, cal evitar que es carregui dos vegades a les instal·lacions d’emmagatzemament. La manera d’aconseguir-ho es posant en valor l’aportació que fa al sistema. Una gestió pensant en el sistema, evita inversions futures en xarxa, una que no ho faci, pot incrementar-ne els costos.

Cal revisar les estructures tarifaries actuals, per identificar com millorar-les amb vista a crear forts incentius per un us eficient de la xarxa i el desplegament del vehicle elèctric (EV). Integrar-ne molts por demandar quantioses inversions en la xarxa de baix voltatge; però a l’hora, por potenciar la flexibilitat al permetre gestionar millor la intermitència de les renovables. 

No vull concloure sense fer un repàs, succint, dels principis informadors del règim tarifari:

Reflectir costos: Ens hi hem referit. Consisteix en que per tal d’assolir un us eficient i el desenvolupament de la xarxa, en la mesura del possible, les tarifes pagades pels usuaris haurien de reflectir el cost que imposen en el sistema, i donar-los els incentius escaients per evitar-ne de futurs; 

No-distorsionar: Els costos s’haurien de recuperar mitjançant  vies que evitin decisions que distorsionin l’accés i us de la xarxa, així com les ofertes del mercat;

Recuperació de costos: Els DSOs, haurien de ser capaços de recuperar eficientment els costos en els que incorrin. A més de mitjançant les tarifes per l’ús, a través dels drets de connexió i serveis regulats; 

No- discriminació: No hauria d’haver discriminació indeguda entre els diferents usuaris de la xarxa;  

Transparència: Les tarifes i les metodologies per calcular-les haurien de ser transparents i accessibles a tots els participants (“stakeholders”);

Predicibilitat: És important que els usuaris de la xarxa puguin estimar els costos d’usar-la abans de fer-ho, de manera que es faciliti la seva inversió a llarg termini. Tanmateix, la canviant natura del sistema energètic determina que les tarifes hagin d’evolucionar en el temps;

Simplicitat: Tant com sigui possible, les tarifes han de ser fàcils de comprendre i d’aplicar. Com més simples siguin, més senzill serà pels usuaris respondre als seus incentius. 

En definitiva, un document que dona per reflexionar, abundosament, com ajustar el nostre marc tarifari per alinear-lo amb la transició energètica en marxa.  

Dr. Enric R. Bartlett Castellà. Professor de Dret Públic. Universitat Ramon Llull, Esade 

Enric.bartlett@esade.edu  

Written by

Professor de Dret Public a ESADE Business&Law Schools (Universitat Ramon Llull)

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.