a
a
HomeLectures d'aquí i d'allàUn apunt sobre el Principi de Neutralitat Tecnològica i l’escalfament global.

Un apunt sobre el Principi de Neutralitat Tecnològica i l’escalfament global.

Lectures d’Aquí i d’Allà

Tot buscant un altra cosa, allò que diem per casualitat, em vaig trobar amb un  article de Robert Pritchard Director Executiu de l’Energy Policy Institute of Australia,  datat el 2018, on critica la manca de certesa i predicibilitat de la política energètica del seu país i sosté que l’exclusió de la generació amb carbó i nuclear, atenta contra un principi bàsic de la regulació de l’economia, el de neutralitat tecnològica.

Tot utilitzant el cercador, veig que aquesta afirmació es repeteix a casa nostra, més recentment, en relació amb altres combustibles com el petroli i el gas   

També n’hi ha que començant amb l’esmentada neutralitat tecnològica, ho barregen amb la localització de la creació de valor , si la creació de valor es produeix a Espanya ( eòlica) o a l’estranger (panells fotovoltaics fabricats a Xina o gas Algerià), per argumentar a favor d’una energia primària o d’altra.

És per tot això que em sembla que té sentit comentar on i quan sorgeix el concepte de neutralitat tecnològica i com cal interpretar-lo. 

La primera formulació la trobem en relació amb les tecnologies de la informació i la comunicació, les conegudes com TIC. Li devem al govern dels EEUU, el 1997,  en la Framework for Global Electronic Commerce. Diu que les regulacions ha de ser tecnològicament neutrals, és a dir, no han d’impedir l’ús o desenvolupament de tecnologies en el futur. El mateix any, a la Unió Europea, una conferència ministerial celebrada a Bonn, digué “Els Ministres insisteixen que els marcs jurídics generals haurien d’aplicar-se “on-line” com ho fan “off-line”. Atesa la velocitat que noves tecnologies es desenvolupen, ells s’esforçaran a articular regulacions tecnològicament neutrals, mentre tenen present l’evitar la regulació innecessària.” 

L’any 2006, el professor Bert-Jaap Koops va publicar el primer anàlisi en profunditat relatiu a l’ús del concepte en que es fan referències a d’altres sectors a part del de telecomunicacions. Porta per títol Should ICT Regulation be Technology-Neutral? En  la seva anàlisi proposa tres possibles perspectives: el propòsit de la regulació, l’evitar determinats efectes colaterals d’aquesta i, finalment, els principis generals de la tècnica de producció legislativa. 

Per la temàtica que considerem, la transició energètica i la lluita contra l’escalfament global, sembla particularment idònia la primera. 

La regulació es fixa, fonamentalment, en la funcionalitat i efectes de les accions, no en aquestes o els mitjans per dur-les a terme. Això representa un punt de partida. La regulació no ha de regular la tecnologia mateixa sinó els seus efectes.  Naturalment, és de particular importància determinar quins efectes han de ser regulats. Així, l’autor recorda que quan parlem de l’afectació de la tecnologia sobre els drets fonamentals i els valors de la societat, la regulació no es preocupa de com s’assoleix, sinó de si s’ha assolit. 

Tornant al combat contra l’escalfament global, la regulació s’ha de preocupar de si la generació d’energia produeix emissions de gasos efecte hivernacle per sota de determinat llindar. Si introduïm la dimensió de salut pública, es tractarà de que les micra partícules que allibera no excedeixin una ràtio prefixada. 

En un altre article dedicat a  Technology neutrality in Internet, telecoms and data protection regulation,   que com veiem és l’àmbit on sorgeix i es desenvolupa aquest principi de la regulació, Winston Maxwell i Marc Bourreau, proposen tres possibles significats del concepte que em semblen traslladables a la generació i la utilització d’energia.

 1. Neutralitat tecnològica significa que els estàndards tecnològics dissenyats per limitar externalitats negatives (per exemple, pol·lució, radio interferències o en seguretat) han de descriure el resultat a assolir; però deixar les empreses lliures per adoptar la tecnologia que considerin més apropiada per assolir el resultat.  

 2. Neutralitat tecnològica significa que els mateixos principis reguladors s’han d’aplicar a qualsevulla que sigui la tecnologia utilitzada. Les regulacions no han de redactar-se en sitges tecnològiques.

3.  Neutralitat tecnològica significa que els reguladors han d’abstenir-se d’utilitzar les regulacions com a mitjans per empentar el mercat cap a una estructura particular considerada òptima pels reguladors. En un mercat altament dinàmic, els reguladors no han de mirar de triar guanyadors tecnològics. 

A la pràctica, els significats 1 i 3 es solapen. Un regulador pot imposar una solució tecnològica com a manera de limitar externalitats negatives i estructurar el mercat d’una manera determinada. 

En el significat 1, limitar externalitats negatives, estem parlant d’estàndards de rendiment.És una opció diferent de la dels estàndards de disseny que incorporen tries preses pel regulador, que limiten les possibles decisions de les empreses.   

Així les coses, em sembla que l’aplicació del principi de neutralitat tecnològica imposa que un cop definits els estàndards d’emissió, no s’hauria de primer l’energia solar, eòlica o hidràulica, per sobre de la generada a partir d’altres fons, si aquests fossin capaços de, posem per cas amb bio-combustibles, assolir-los. 

En aquest sentit, sembla pertinent la qüestió de si la tecnologia de captura i emmagatzematge de gasos es pot considerar com una part complementària del procés de la tecnologia de generació. Opino que, novament, aquí, cal estar a la definició dels efectes de la regulació. No és indiferent que la regla digui que no es vol emissió de gasos, o que, en canvi, la redacció parli del seu  alliberament a l’atmosfera, en particular si la captura no porta a la seva eliminació via reciclatge. 

Si de la captura dels gasos generats se’n segueix l’eliminació, o la preocupació normativa, expressió de la preocupació i decisió de la societat a través dels nostres representants, es limités a l’emissió dins l’atmosfera, amb la tecnologia de captura i emmagatzematge el carbó podria ser una energia primària admesa per a la generació elèctrica. 

Naturalment, un altra cosa és el preu per unitat d’energia produïda, al tenir que imputar els costos de la captura i emmagatzematge; però aquí la decisió correspondria al empresari i al consumidor, no pas al regulador. 

Que la delimitació dels efectes pretesos de la regulació és essencial, ho il·lustra que si introduïm la variable de les emissions necessàries per disposar de l’utillatge que fa funcionar la tecnologia que es tracti, les conclusions sobre quina convé més, poden canviar o, si més no, ser més matisades.

Pensem en aerogeneradors o en bateries, i les emissions imputables per a la seva fabricació. Així, per exemple, un vehicle elèctric, abans de circular per primer cop, ha precisat o, si es vol, “generat” més emissions que un de combustió com a conseqüència de l’extracció dels materials rars que integren la bateria. Tant tecnològicament neutral és la regulació que ho te en compte, que fomentaria els bio-combustibles, com la que no, que aposta pel vehicle elèctric. 

Personalment, entenc que si l’objectiu de la regulació és reduir emissions, és tot el cicle de vida, també la fabricació i el desmuntatge, el que cal considerar; però això està vinculat a la sostenibilitat, no a la neutralitat tecnològica. 

Si es disposa de combustible de franc, o s’obté al país, o s’ha de importar, o si el seu transport és perillós o car, son derivades a considerar a l’hora de decidir la política energètica; però el principi de neutralitat tecnològica no està involucrat. 

Igualment, quan parlem de nuclear, els riscos de radiació o els inherents al residu que queda després d’utilitzar l’urani, s’han de valorar. Uns riscos que hi ha qui opina son exagerats en informacions esbiaixades; però que han dut a governs amb processos de decisió seriosos, com l’alemany, a prescindir-ne. En tot cas, el principi de neutralitat tecnològica juga després d’haver fixat els llindars de seguretat, eficiència, etc. No correspon al regulador dir quin material s’ha d’utilitzar per refrigerar el reactor i, per tant, no li pertoca barrar el pas a desenvolupaments com l’aigua a pressió de 3ª generació; però sí establir estàndards de seguretat. 

En definitiva, no s’ha d’impedir la investigació de noves tecnologies per a la generació d’energia, em sembla raonable també dedicar fons públics a aquesta recerca; però les decisions de present sobre quines utilitzar, de les ja operatives, ha d’estar en funció, prioritàriament, de la reducció d’emissions de gasos efecte hivernacle, no de la neutralitat tecnològica.

Dr. Enric R. Bartlett Castellà

Professor de Dret Públic

Universitat Ramón Llull, Esade

Enric.bartlett@esade.edu

Written by

Professor de Dret Public a ESADE Business&Law Schools (Universitat Ramon Llull)

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.