a
a
HomeLectures d'aquí i d'allàL’apagada del sistema elèctric de Texas el febrer de 2021. Un avís a no ignorar

L’apagada del sistema elèctric de Texas el febrer de 2021. Un avís a no ignorar

Texas

Les temperatures més fredes mai registrades, més baixes que a part d’Alaska, van propiciar, a mitjans Febrer, un terrible desequilibri en el sistema elèctric de Texas (i Oklahoma) que es va saldar amb desconnexions rotatòries de milions d’abonats. Per situar-ho en context, fem un repàs, primer, al termòmetre d’algunes ciutats, i després a les dimensions, població i producte interior per càpita de tot el territori.  

14 a 17 de Febrer, Temperatura Màxima-Mínima: 

Austin (13 a 5, 14 a 7, 13 a 6, 12 a 5); 

Dallas (-6 a -12,-10 a -14, -6 a -16, -3 a -6)

Houston ( 15 a 9, 16 a 11, 15 a 9, 14 a 9);

 Oklahoma City, capital de l’Estat d’Oklahoma, situat al Nord de Texas (-12 a -17, -16 a -12, -12 a -24, -6 a -12)

Cal recordar que Texas té gairebé 28 milions d’habitants i una superfície de 626.000 km2, mentre que el conjunt d’ Espanya té una població d’uns 47,5 milions i prop de 506.000 km2. Els PIB per càpita son de, aproximadament, 47.700 i 41.700 dollars, respectivament.

Deixar sense subministrament és el pitjor dels escenaris possibles per un sistema elèctric, si excloem el que el sistema salti pels aires i no es pugui restablir el subministrament en setmanes o mesos. Considerem algunes dades per entendre què va passar.

La demanda pel dia 14 de Febrer (Diumenge) entre les 18 i 19 hores va ser de 69.150 MW, en comptes dels 57.699 MW previstos, als que s’hauria d’afegir un marge de seguretat de 9.509 MW més. En definitiva, 3.000 MW més dels considerats com a demanda màxima en una situació extrema.  

La provisió d’energia, al seu torn, també va presentar un desajust entre la programada i la injectada a la xarxa. Les diverses fons consultades, utilitzen dades no exactament coincidents. Això no obstant, sí sembla haver coincidència en que va ser la generació de fons tèrmiques, la que va deixar d’aportar una major quantitat d’energia a la xarxa. En aquest sentit, el professor d’enginyeria Jenkins  parla d’entre 10.000 i 16.000 MW menys aportats en els moments més crítics per aquestes tecnologies tèrmiques i, entre 4.000 i 5000 MW tot sumant allò previst per la suma d’Eòlica i Solar.  En canvi, l’anàlisi que en fa  Euractiv  assenyala que el dia 15 de Febrer, el Gas havia d’aportar  55.000 MW i només va injectar-ne 31.000MW, el que, segons diu, va suposar el 80% del desajust entre l’energia amb que es contava i la que, realment, es va disposar. Tot amb tot, com alguns  experts favorables a l’extensió de les renovables han assenyalat, una major potència instal·lada de l’eòlica al mix, no hagués evitat, per ella sola, el drama viscut. 

Les causes del desequilibri entre energia programada i lliurada son diverses per cada tecnologia. Pel que fa a l’eòlica, la raó rau, d’una banda, en el poc vent una part del període, que entre dins d’allò previsible atès el caràcter intermitent d’aquesta font energètica, i a que es van gelar turbines, tot parant de funcionar. Circumstància, aquesta darrera, evitable amb tecnologia ja existent.

En relació amb el gas, el problema consistí, fonamentalment, en que no van arribar els subministraments de primera matèria a les plantes de generació. L’extracció de gas es va aturar en molts  pous, atès que la maquinària d’extracció funciona amb electricitat que es va interrompre.  En menor mesura, també va haver retards en el lliurament del producte a les plantes per problemes en el transport per ferrocarril. 

Uns mesos abans, l’Octubre de 2020, l’Agència Internacional de l’Energia va publicar un informe que acabaria resultant premonitori. Amb el títol Power systems in transition Challenges and opportunities ahead for electricity security” analitza els riscos que aguaiten la seguretat de subministrament en els sistemes elèctrics. Uns riscos que identifica en tres grans blocs: el creixement percentual en el mix de generació de fonts renovables que son, com hem recordat, intermitents; la digitalització, que augmenta la superfície i, per tant, les possibilitats per ciberatacs; i l’escalfament global, que fa que episodis climatològics extrems sovintegin més. 

A partir d’aquests successos en l’Estat de l’Estrella solitària, s’ha desfermat un debat entorn a lliçons a aprendre, per evitar la reproducció dels seus efectes, cas que, com es de preveure, es repeteixin fenòmens meteorològics com els observats. Un debat que té lloc a EEUU; però també a Europa com hem vist amb l’anàlisi d’Euractiv. 

Per acabar de contextualitzar la situació ocorreguda, cal considerar dos circumstàncies més: 

1r) que el sistema elèctric texà disposa de poques interconnexions amb l’exterior. 

2n) que assegurar que, en una situació extraordinària, els generadors aportaran l’energia que calgui, reposa, gairebé en exclusiva, en mecanismes de mercat vinculats a preus. És a dir, la possibilitat que el preu marginal pugi. En aplicació d’aquests  mecanismes, efectivament el preu marginal es va enfilar fins als 9.000 Dollars el MW, generant unes factures elevadíssimes pels titulars de punts de subministrament amb contractes vinculats al dit preu majorista. La quantia d’aquestes liquidacions ha destapat un agre debat sobre la seva legitimitat, que ha dut a la legislatura de l’Estat a ordenar que es deixin sense efecte i es re-calculin. També, a la dimissió del president de l’operador del sistema que ha sostingut que l’adoptada fou la decisió escaient, considerant les circumstàncies de fet i el marc regulador en vigor.

A partir de l’informe de l’AIE que hem esmentat abans, podem intentar extreure algunes lliçons. 

Així, que la seguretat de subministrament, és un objectiu de política energètica, que es tradueix en un principi de dret de l’energia, al qual, en els darrers anys, prestem menys atenció que als d’assequibilitat o de sostenibilitat ambiental. Aquesta menor atenció arriba, a vegades, al punt que el prenem per garantit en tota circumstància. Els fets que ara comentem, acrediten que un diagnòstic tan confiat, és inexacte. 

Una anàlisi detallada del que va succeir a Espanya durant el temporal Filomena, quan es van reduir les trameses de gas provinents d’Argèlia a la meitat i l’operador del sistema del gas, Enagas, va haver d’utilitzar una part de les reserves per situacions d’emergència, probablement subratllaria el delicat equilibri en el que es mou la seguretat de subministrament, també al nostre país, davant situacions que no controlem. 

Atès l’augment, previst i desitjable, de participació en el mix de generació de renovables intermitents, cal reforçar les mesures que asseguren la provisió d’energia quan disminueix la seva producció. Interconnexions,  emmagatzematge hidràulic i amb bateries, flexibilitat de demanda, son mesures que tenen recorregut; però cal un estudi acurat de les disponibilitats d’energia que ofereixen i poden oferir. Un estudi que ha de considerar diferents escenaris, sense ometre els més adversos. Per ara, si més no, és necessari comptar amb la reserva de potència dels cicles combinats de gas natural i, per tant, es precís assegurar el subministrament de la primera matèria, per gasoducte o/i per terminal de LNG. 

La pèssima gestió del Projecte Castor, que ha costat als contribuents milers de milions d’euros per una instal·lació inútil, no ens hauria de fer oblidar la necessitat de disposar de més reserves estratègiques de gas fòssil. És imprescindible no només disposar de plantes de generació, que en tenim, sinó també de la primera matèria que utilitza com a combustible. Posats a aprendre d’errors passats, cal recordar que l’Observatori de l’Ebre, en el període d’exposició al públic de l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte Castor,  ja va advertir del risc de terratrèmols a l’injectar gas a pressió en una zona travessada per una falla tectònica, Lamentablement, no li van fer cas.  El proper dipòsit que es vulgui habilitar, que insisteixo és ben necessari, esperem que se sotmetrà a un estudi d’impacte ambiental rigorós.

També cal recordar la dada de la contribució de l’energia nuclear a la seguretat de subministrament, tenint en compte la previsió de la seva retirada esgraonada. Durant els pitjors dies del temporal Filomena, a Espanya, els 7 reactors nuclears van funcionar, a plena càrrega i van generar prop del 22% de la demanda elèctrica total. Cal tenir previst quina tecnologia subministraria aquesta energia, si no disposem de la nuclear. A primera vista, sembla que en una situació climatològica adversa per les energies eòlica i solar, augmentarà els requeriments d’aportació de les centrals de gas. Novament, doncs, cal insistir en que cal assegurar disposin de primera matèria.

Un cop d’ull a les mesures que la AIE aconsella que els governs considerin, i que reprodueixo, permet veure que aquestes, hores d’ara, son limitades: 

1-desenvolupar fons de producció hidroelèctrica, incloent les de renovació i millora de centrals existents per incloure emmagatzematge mitjançant bombeig allí on sigui possible

2-mantenir la capacitat nuclear existent, ampliant la durada de les autoritzacions de funcionament, s’entén que fetes les inversions en seguretat necessàries, i continuant la recerca en noves tecnologies com la dels reactors modulars petits

3- expandir l’ús de bio-fuels sostenibles i de bio-gas en la generació elèctrica

4- perseguir una veritable transició a combustibles i gasos sintètics i baixos en carboni

Atesa la disponibilitat de la font identificada a 3 i el desenvolupament actual i els preus resultants de la indicada a 4, a data d’avui, la seva contribució, en una situació climatològica extrema, és limitada. D’altra banda, em sembla significatiu que la Agència no enterri la tecnologia nuclear, com amb tant fervor es fa en les nostres latituds i que, explícitament, identifiqui els petits reactors modulars com una opció a tenir present. A més, l’AIE remarca que pel cas que sigui inevitable desconnectar una part del sistema per tal d’evitar el col·lapse del conjunt, caldria preveure que parts de la generació, tot i desconnectades de la xarxa com un tot, puguin mantenir el subministrament a “illes de xarxa” per garantir la prestació de serveis essencials. 

Per concloure ràpid, sembla necessari que Governs, reguladors i operadors de xarxa, disposin de plans de contingència, previs els tests d’estrès necessaris, per saber com reaccionar per assegurar, en unes situacions climatològiques extremes, que son i seran més freqüents, la continuïtat del subministrament elèctric. Això que sempre ha estat necessari, ho és encara més en un context d’electrificació creixent de l’economia. 

Dr. Enric R. Bartlett Castellà

Professor de Dret Públic

Esade Law School, Universitat Ramón Llull

Enric.bartlett@esade.edu

Written by

Professor de Dret Public a ESADE Business&Law Schools (Universitat Ramon Llull)

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.