a
a
HomeLectures d'aquí i d'allàLa competència al mercat de generació elèctrica és millorable

La competència al mercat de generació elèctrica és millorable

En el lliurament anterior “UNS SENYALS DE PREUS SENSE DESTINATARI, ¿JUSTIFIQUEN MANTENIR EL SISTEMA DE PREU MARGINAL?” subratllava que la Comissió Europea insistia en la superioritat del model de preu marginal respecte al de preu segons l’oferta. La Comissió, sosté que el mètode de preu marginal dona senyals de preu no distorsionades per conjectures especulatives i, per això mateix, que afavoreix es mobilitzin recursos per invertir en nova generació o aplanar la demanda. 

L’anterior idea, també la repeteix ACER en el seu informe d’octubre passat, titulat High Energy Prices . Afirma que amb el mètode del preu marginal, tots els generadors, qualsevulla que sigui la tecnologia utilitzada (principi de neutralitat tecnològica), estan incentivats a fer les ofertes d’acord amb els seus costos reals, ja que això els permet proveir (vendre) energia durant el major temps possible i que cobraran la mateixa quantitat que tots els altres, sempre que estiguin dins del preu de cassació de la subhasta[i].  

El resultat que s’obté, indica ACER, és que els consumidors obtenen l’energia al preu menor possible, tot considerant el cost d’oportunitat que ha de permetre recuperar els costos de capital de les tecnologies amb costos operatius baixos. També un estudi citat a l’anterior lliurament ( FSR,2022)[ii] argumenta que les crides a utilitzar el sistema de pagament segons l’oferta, “pay as bid”, parteixen de l’error que aquest mètode, segons el qual cada generador rebrà el preu al que ha ofert vendre en comptes del de l’oferta més elevada, reduirà el total de pagaments a fer per l’electricitat venuda/comprada. Aquest error conceptual, diu, porta causa d’assumir que la conducta dels oferents (els generadors que volen vendre energia) serà la mateixa sota tots dos mètodes. Com diuen els autors, aquest, clarament, no és el cas!. 

Que adaptem la nostra conducta a les circumstàncies, no requereix un particular esforç de demostració, car és una experiència que tots nosaltres hem experimentat. 

Però l’adaptació de l’oferta al context, a les regles de joc institucionalitzades d’acord amb les que s’ha de formular, no és l’única circumstància determinant. N’hi ha un altra, el grau de competència entre els potencials oferents. També una qüestió de context.

El mateix estudi que emfatitza la superioritat del mètode de preu marginal, ho fa assumint que hi ha “a competitive market setting”[iii] . És aquesta competència suficient la que impulsa als generadors a fer ofertes per un preu mínim acceptable igual als seus costos operatius; costos a curt termini, més el d’oportunitat.  L’estudi insisteix que a cada generador li resulta profitós produir una quantitat extra d’electricitat, sempre que el preu a rebre sigui, si més no, tant alt com el seu cost marginal, és adir, el cost incremental un cop els costos fixos ja estan coberts. Si tots els generadors adopten aquesta estratègia, se’n derivarà el resultat del mercat més eficient: la totalitat de la demanda es satisfarà al cost més baix possible.   

Existeixen, de fa temps, estudis que demostren com la metodologia del preu marginal, dona lloc a preus més baixos quan es tendeix a la competència perfectaEn canvi, la del preu segons l’oferta té aquest efecte reductor de preus en situacions d’oligopoli[iv].

II- El poder de mercat dels operadors de generació elèctrica a Espanya

Al donar un cop d’ull al mercat de generació espanyol, veiem que el 2019, abans de la pandèmica, el 53% de la producció peninsular la proveïen tres empreses (24% Iberdrola, 19% Endesa, 10% Naturgy) i que afegien un 10% altres dos (EDP 6%, Repsol 4%) [v]. Son xifres de concentració moderada de mercat. Però si ens fixem només en les tecnologies que garanteixen la potència ferma al sistema, les no dependents de la intermitència del sol o del vent, les xifres i la valoració canvien. Les tres primeres empreses esmentades, aportaven més del 90% de la producció nuclear, gairebé el 90% de la hidràulica i més del 75% dels cicles combinats de gas. Una concentració així, dona als operadors esmentats poder de mercat. La capacitat d’influir en els preus. Si més no, a determinades hores del dia i en certes condicions meteorològiques. 

Una forma d’influir en els preus és fer ofertes molt elevades que no es cassaran. És una manera indirecta de retirar capacitat del mercat en que els ingressos deixats de rebre, queden compensats pel major preu rebut per totes les seves unitats infra marginals. 

L’alta quota de mercat que empreses dels mateixos grups tenen en les activitats de distribució i de comercialització, tot i respectar la separació funcional exigida a la normativa, amb personalitats jurídiques diferents, no contribueix a afeblir el poder de mercat comentat, si de cas, el contrari. 

Augmentar la competència, per tal de limitar el poder de mercat, és un objectiu d’interès general en un sistema d’economia de mercat. De fet, no és que sigui només desitjable, sinó que és imprescindible si es vol parlar, pròpiament, de mercats liberalitzats. Uns mercats que, cal recordar, son l’objectiu que persegueix el procés del mateix nom, de liberalització, impulsat per les directives europees i que, al nostre Estat, va posar en marxa, aplicant-les, la Llei del Sector Elèctric de 1997. 

La premissa que el mercat és la forma més eficient d’assignar recursos escassos, mitjançant les senyals de preu que envia, requereix competència. Si de competència no n’hi ha prou, simplement s’haurà substituït al govern, que era qui planificava la instal·lació de nova capacitat de generació i d’infraestructura de xarxa en el marc jurídic anterior[vi] per unes empreses privades que, legítimament, persegueixen uns interessos propis.

III-  En defensa de la competència 

Promoure la competència es pot fer amb mesures regulatòries: com les vendes virtuals d’energia, per exemple, imposant als operadores vendes a llarg termini d’una part de la seva producció mitjançant subhastes. Un altre ordre de mesures son les estructurals: el forçar la venda d’una part dels actius dels operadors establerts, per tal de reduir la seva quota de mercat i que hi hagi nous entrants. 

  1. Mesures regulatòries

Amb motiu de l’alça de preus de l’any 2021, al·legant la urgència de la situació, el govern estatal, el mes de setembre, en el  Reial Decret Llei 17/2021 (art.3) va preveure habilitar mecanismes per fomentar la contractació a termini d’energia “inframarginal gestionable i no emissora[vii]. El terme “gestionable” em va fer pensar en nuclear i hidràulica; però sembla que també es vol incloure a la eòlica que ha deixat de percebre primes. El seu desenvolupament havia de respectar diversos límits, com ara que la generació vinculada, com a màxim, podia arribar al 25% del valor d’energia anual generada més baix dels darrers deu anys (art. 3.2). També, que es rebutjarien les ofertes si llur preu estava per sota del que, anomenat preu de reserva, es fixaria amb caràcter confidencial d’acord amb una metodologia també confidencial, per part de la Secretaria d’Estat d’Energia, a proposta de la CNMC. Una proposta que havia de  tenir en compte els costos associats a la generació concernida en base a la informació proporcionada per les empreses titulars (art.  3.5)[viii].

Malgrat aquestes garanties, les companyies afectades s’hi oposen adduint, entre altres coses, que tenen concertats contractes bilaterals per aquesta energia. 

Paga la pena recordar, com a referència de dret comparat que, a França, les nuclears tenen l’obligació de vendre el 25% de la seva producció a un preu fixe de 42€ MW a las comercialitzadores que vulguin contractar-lo.[ix] El que es proposa a Espanya, que requereix la prèvia aprovació de les autoritats de competència europees, té similituds amb el sistema francès, amb dos diferències: a- És més respectuós amb les regles dels mercats competitius, ja que fixa un preu mínim confidencial; però no un de màxim i b-  Les nuclears franceses son propietat d’EDF amb una participació majoritària de l’Estat francès, que pot prioritzar l’interès general sobre els interessos, també legítims, d’altres inversors. 

Em sembla que a Espanya, on les nuclears venen més del 80% de l’energia produïda (85% el 2021), mitjançant contractes bilaterals, fonamentalment a les comercialitzadores del seu mateix grup empresarial que després venen a grans clients, la seva aplicació pot requerir replantejar, legalment, la concreció de la separació d’activitats entre generadors y comercialitzadors.   

Tot i que aquesta habilitació / anunci de regulació va incomplir aquella màxima de “ en tiempos de desolación no hacer mudança” atribuïda a, Sant Ignasi del qual enguany celebrem el 500 aniversari de la seva arribada a Manresa, no es pot dir que no se’n vingués parlant des de feia temps de la necessitat de desenvolupar un mercat a termini, considerat essencial per a permetre als agents (compradors, venedors, inversors) que gestionin els seus riscos. Un mercat que, a diferència d’Espanya, a França, Itàlia i Alemanya, multiplica per tres, cinc i trenta, respectivament, la contractació d’energia del mercat spot[x].    

  • Mesures estructurals

Forçar la venda d’actius és una mesura prevista al dret de la competència, utilitzada sovint en els processos d’autorització de fusions i adquisicions, per evitar concentracions excessives en els mercats. Això no obstant, una mesura així s’ha d’usar amb cautela i preservant els drets dels seus titulars. No estem parlant d’expropiació, car el que s’ordena és la venda en un termini determinat i en conseqüència no estan en joc indemnitzacions[xi]. De tota manera, no sembla que tingui gaire sentit forçar canvis en la titularitat de les plantes nuclears, a la vista del pla de tancament i les obligacions econòmiques associades, per tant, estaríem parlant de la hidràulica sense bombeig. 

Pel que fa a la tecnologia hidràulica esmentada, cal recordar que han vençut a l’arribar als setanta cinc anys prevists, com a termini màxim, a la llei d’aigües (art. 134), o estan a prop de fer-ho, nombroses concessions d’explotació que representen un percentatge important de la potència total instal·lada.  De fet, un grup parlamentari, va presentar el setembre de 2021  proposició de llei per tal que, arribada la data de caducitat, quan revertissin al poder públic competent, si era l’administració de l’Estat, es concedissin a una entitat pública empresarial que es crearia a l’efecte[xii].  No hi ha impediment des del punt de vista jurídic. El Dret Europeu és neutral en relació amb els sistemes de propietat en els Estats membres. La Constitució espanyola reconeix la iniciativa pública en l’economia, en particular en relació amb els recursos i serveis essencials, com son l’aigua i l’energia.  

Personalment, no seria partidari que aquesta titularitat pública suposi una concentració excessiva de quota de mercat, atès que la competència desitjable també pateix quan el poder de mercat el té un operador públic. Això darrer resolt, la gestió d’aquesta empresa podria ser pro-competitiva, i per tant beneficiosa pels consumidors i els objectius de descarbonització, a condició d’un estatut social que n’establís un mandat en aquests termes i una direcció professionalitzada. Tots dos requeriments son assolibles, si es vol. 

Alternativament, cabria adjudicar noves concessions, a empreses privades, de manera que hi haguessin més operadors, tot limitant les possibilitats de concentració i amb uns requeriments, inserits en el títol concessional, que afavorissin els mateixos objectius de competència i la transició a una economia descarbonitzada.    

 Enric R. Bartlett Castellà, professor de Dret Públic, Esade Law School (Universitat Ramón Llull) enric.bartlett@esade.edu   


[i] ACER “High Energy Prices” October 2021 p.10

[ii] p.5

[iii] Idem anterior

[iv] Per tots, es pot veure Christos Skoulidas, Costas Vournas, G.P. PapavassilopoulosG.P. An Adaptive Game for Pay-as-Bid and Uniform Pricing Power Pools Comparison. January 2002 https://www.researchgate.net/publication/242102105_An_Adaptive_Game_for_Pay-as-Bid_and_Uniform_Pricing_Power_Pools_Comparison

[v] “El sector eléctrico español en números. Informe 2019”. Naturgy, 14 https://www.fundacionnaturgy.org/publicacion/informe-2019-el-sector-electrico-espanol-en-numeros/

[vi] “Marco Legal Estable” Real Decreto 1538/1987, de 11 de diciembre, por el que se determina la tarifa eléctrica de las Empresas gestoras del servicio.   https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1987-27929 .

[vii] Real Decreto-ley 17/2021, de 14 de septiembre, de medidas urgentes para mitigar el impacto de la escalada de precios del gas natural en los mercados minoristas de gas y electricidad.

[viii] La CNMC va emetre l’informe, confidencial, el passat 20 de gener https://www.cnmc.es/expedientes/subde00521

[ix] https://www.cre.fr/Electricite/Marche-de-gros-de-l-electricite/acces-regule-a-l-electricite-nucleaire-historique

[x] Es pot veure l’estudi elaborat per PWC a petició de la Fundació Naturgy https://www.naturgy.com/sala_de_prensa/notas_de_prensa/2t2021/los_mercados_mayoristas_electricos_y_su_adaptacion_a_la_transicion_energetica

[xi] Tot amb tot, no es pot ignorar que quan cal vendre, i això és conegut en el mercat, el preu aconseguit pels actius afectats por ser més baix que si el titular tria el moment de desprendre’s.

[xii] Proposición de Ley por la que se regula la extinción del derecho aluso privativo de las aguas mediante la concesión del dominio público hidráulico para el uso industrial de producción de energía eléctrica y

la asunción de las plantas hidroeléctricas por la entidad pública empresarial «Producción Energética Española».

Presentada por el Grupo Parlamentario Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común. BOCongreso Diputados Serie B 182-1. Rebutjada el 22 de febrer de 2022.  

Written by

Professor de Dret Public a ESADE Business&Law Schools (Universitat Ramon Llull)

No comments

leave a comment

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.